Tercera setmana de feina

Comença la tercera setmana a la NASA i anar cap al Goddard Space Flight Center ja és la cosa més normal del món. Em llevo sobre les 6:30 (menys el dia esporàdic que decideixo anar a fer ioga a les 6:15am), dutxa, esmorzar tranquil·la els meus cereals amb fruita i corrents a buscar el metro i després el bus. Ja començo a conèixer alguns dels habituals al 15X que passa per davant de la NASA. Passa cada 40 min així que de bon matí som uns 4 o 5 que agafem el mateix bus. Només ens saludem amb la mirada no ens diem mai res. Som científics adormits jejejeje.

Quan torno cap a casa amb el bus de les 18:00 em trobo a uns altres habituals (no són els mateixos del matí). Aquest com si que parlo amb alguns d'ells. Be sobretot amb una dona, que la setmana passada em va dir que duia una jaqueta molt xula i que m'ha fet una foto per ensenyar-li al seu fill. Ara me la trobo casi cada dia al mateix bus, i de tant en tant xarrem una estona. De banalitats de la vida, però fan els 15-20 min fins a New Carrollton més amens. El que més em sorprèn dels americans és lo oberts que són per algunes coses. A la mínima es posen a parlar amb tu, els fa falta una simple mirada i ja t'estan explicant alguna cosa i tens conversa per 10 o 15 min parlant de tot i parlant de res al mateix moment. Et fan sentir benvingut a qualsevol grup i això sempre és d'agrair.

Pel que fa a la feina d'aquesta setmana, he seguit llegint sobre Solar Radiation Pressure (SRP) i com modelar-la. Hi ha bastants articles al respecte, i com passa sempre que et poses a llegir un article, et sorgeixen més preguntes, i llavors mires les referències. I les referències porten a més preguntes i més referències, i al final acabes amb una carpeta plena d'articles que t'has de mirar. Començo a tenir una mica més clar el tipus models que es fan servir i en quines situacions. La majoria per descriure millor el moviment dels satèl·lits al voltant de la Terra com ara els GPS (d'aquesta manera poden millorar les correccions i estalviar combustible). Tot i això crec que encara queda molt de camp per explorar. En resum, tenim un model super simple el canonball, un model intermig que anomenen N-plate model i el model super avançat tipus SPAD. Però no hi ha masses detalls de com implementar-los així com un estudi comparatiu on et diguin mira aquí va be això i allí allò. Crec que serà un dels meus objectius.

El divendres finalment aconsegueixo parlar amb en David Folta i comentem tot el que he estat fent. Se'l veu content amb el que li explico, em diu que sembla que ja vaig tenint una mica de idea de tot plegat. Ell està igual de perdut que jo en aquest tema i em dona bastanta llibertat. Ell ha fet servir algun d'aquest models, però sempre com a usuari extern. Per altra banda divendres per dinar ens reunim amb 4 nois de APL, una empresa que col·labora amb ells en alguns estudis. Els nois de APL havien estat estudiants seus i de la Kathie Howel de Purdue (Prof. que conec de congressos). Fins i tot en conec un d'ells, hem coincidit en algun congres (també feia coses de veles solars). Que petit és el mon.

Apart de treballar aquesta setmana també han hagut sorpreses interessants. A la NASA sempre hi passen coses xules. Sense anar més lluny dimecres va venir en Scott Kelly a fer una xerrada. Jo quan vaig rebre el mail pensava que vindria en persona aquí al GSFC. Però em vaig equivocar :(. Ell estava al Head Quarters de la NASA (a Washington mateix) i des de Goddars i els altres centres de la NASA retransmetien la seva xerrada. Tot i no poder-lo veure en persona va ser molt interessant. Scott Kelly és l'astronauta que ha passat més temps a l'espai. Aquest ultim cop ha estat 340 dies a la ISS formant part d'un experiment per veure l'efecte que té estar tant de temps a l'espai. Resulta que té un germà bessó idèntic, que també és astronauta i així podien comparar alguns dels canvis físics i mentals que suposa estar tant de temps a l'espai. Aquí teniu la web de la NASA sobre la missió (https://www.nasa.gov/1ym) i uns documentals del Times sobre la missió que tenen molt bona pinta (http://time.com/space-nasa-scott-kelly-mission/) per si els voleu mirar.

Ja tinc tassa i segueixo fent dibuixos, fletxes i escrivint formules.

Astronaut Scott Kelly explicant batalletes

Some after work activities!!

No tot son sumes i satèl·lits en el meu dia a dia. De tant en tant em prenc un respir i miro de gaudir de la vida. Aquesta setmana vaig anar a veure un partit de Basquet Femení (lliga professional) al Verizon Center. En Donald Dichmann (un dels seniors de la feina i és molt amic d'en David) li sobrava una entrada i em va convidar a veure el partit. Aquí igual que a tot arreu (tot i que les entrades siguin més barates) l'esport femení té poc públic. L'estadi era mig buit, semblava que només hi hagués la família, els amics i les seccions infantils del club jejejeje. Tot i així ha estat molt divertit, ja que el partit ha estat ajustat en tot moment. I a més l'organització ha posat tot l'arsenal per tal d'animar el public a les mitges parts i temps morts. Amb la Dance Càmera del public, un parell gimcanes pels nens del públic a la mitja part, Cheerleaders, Llançament de samarretes i més Dance Càmera del public.

El divendres també em vaig permetre el luxe de després de la feina anar al cine a veure Civil War. M'encanten les pelis de superherois =). A més la saga de Capitan America està molt ben lograda i a part de la dosi inaudible d'acció, dona molt de pensar sobre les controvèrsies del poder. I del fet de agafar-se la justícia pel nostre compte (tal i com fan els superherois moltes vegades). La ttípica frase del Spiderman "With great power comes great responsability". El que m'ha agradat de la peli és veure la doble moral sobre quan actuar per fer el que creus que està be tot i que moltes vegades no sigui legal. I pensar que moltes vegades no tenim totes les peses del puzle i actuem segons la nostra intuició. Que em de fer?, el que se suposo que està be o el que creiem que està be. Dona per una bona tertulia de tarda de dissabte us ho asseguro.

El cap de setmana ha plogut casi be tots dos dies, així que he fet poca cosa. Estar per casa, omplir la nevera i una visita flash a alguns dels museus del Mall. Aquest cop li ha tocat al Museu d'Historia Natural, on hi ha una exposició de fotos del National Geogràfic molt xula.

-----------------------------

--  (ENGLISH version)  --

-----------------------------

Imatges del partit de Vermell (equip local) Washington Mistic de Blau (equip visitant) Boston Wings.

La mes veterana (de vermell) vs la més jove (de blau) que a més resulta que és "Rocket Scientist"

Marcador final (guanyen els Boston Wings)

Segona setmana de Feina

Dilluns i tornem cap a la NASA. Objectius de la setmana, 1: començar més en serio amb el projecte científic; 2: anar al gimnàs (el cos m'ho demana); 3: buscar un lloc on fer yoga (tb m'ho demana el cos). Així que dit i fet.

Després de la meva hora de trajecte matiné fins a la feina, quan arribo al despatx i quedo amb en Dave Folta per parlar i perfilar una mica més el meu projecte. Ell també té ganes de donar-me coses concretes per fer i així ho fem. Total que aquesta setmana m'he estat documentant de com modelar de manera precisa la pressió de radiació solar (SRP) que rep satèl·lit. He estat mirant els diferents programes que fan servir aquí, GMAT i SPAD, i mirar d'entendre quins models tenen implementats. També he buscat per internet el que hi ha fet del tema. Molta lectura i conceptes nous per assimilar.

Però be, pels qui voleu una mica de les matés, essencialment hi ha dos models: el més senzill que vol dir suposar que la nau és com una bola i que la pressió de radiació solar és una força constant que t'empeny en la mateixa direcció que els rajos del Sol. I un model super complex en el que fas un escaneig de la forma del satèl·lit i mires com es projecten aquesta força en cada una de les orientacions de la nau relativa al sol. D'aquesta manera al final ho pots pensar com que tens és una bola amb moltes vectorets. Cada un d'aquets vectorets et diuen, depenen de la orientació relativa que tinguis amb el Sol, quina serà la força deguda a la radiació solar. El que he de veure és com calcular aquesta bola de forma fàcil per una nau concreta, i/o mirar de trobar algun model intermig que serveixi per a fer estudis preliminars. Tot plegat molt interessant i nou per mi.

Per altra banda també he pogut anar un parell de dies al gimnàs (no soc persona del gimnàs i encara haig de saber que fer-hi en allà, córrer, bicicleta i una mica de abdominals i peses). Trobo a faltar córrer o nedar darrere d'una pilota (digueu-me simple). I pel que fa al yoga he trobat un centre al costat de casa on tenen molts horaris i tipus de yoga diferents. Els haig d'anar provant per veure quin m'agrada més. Estic acostumada al Hatha-Vinyassa de Mandiram que implica molt de moviment i alguns dies molt exigent (m'agradava). Si són massa tranquil·les les classes em posen una mica nerviosa, però poder és una cosa que haig de aprendre. Sortir de la famosa zona de confort i no esperar res de una classe de yoga, sinó veure que és el que t'aporta.

Com a curiositat de la setmana, he de dir que vaig riure molt quan, després d'un dia de molta lectura i fórmules vaig penjar una foto a facebook i instagram. Deu meu quin revol que va causar!! Mai hagués pensat que quatre fórmules i un dibuix d'un satèl·lit tindrien tanta tirada. Com diria el Narcís, es veure quatre formules i posar-vos calents jejejejeje!! Bé bromes apart, em va fer il·lusió que la gent respongues a la fot, és una manera de rebre el carinyo de la gent. Gràcies a tots, us estimo mooolt!! I m'agrada d'una manera o altre poder-ho compartir amb tots vosaltres.

-----------------------------
--  (ENGLISH version)  --
-----------------------------

caminant cap a l'estació. voltants del campus

snapshot de la meva foto al facebook!!

Sunny Weekend (14 i 15 de Maig 2016)

El cap de setmana comença divendres a la tarda, quan finalment desprès de tota una setmana de pluja surt el sol (per fi veig Washington amb sol). Tothom s'ha passat la setmana dient-me que aquest temps no és normal, que a la primavera sempre fa sol. I que quan vingui la calor em prepari, que aquí hi ha molta humitat. 

Així que sortint de la feina decideixo anar a passejar una mica pel Mall, s'ha d'aprofitar el sol i els parcs de Washington. Així veure el Capítol d'aprop que encara no l'he vist. Quan arribo al Mall veig un munt de gent, tothom ha tingut la mateixa idea que jo. Em sorprèn que n'hi ha un munt que porten la placa de policia penjant del coll (alguns vestits de paisà i altres tots uniformats). "Reunió de policies?!" Doncs si, resulta que aquest divendres celebren en 28th Annual Candlelight Vigil. Una cerimònia per commemorar als Policies Nacionals que han perdut la vida de servei. Total, que a les 20h el Mall s'omple de gent, tots amb les espelmes. I jo marxo caminant cap a casa pq no m'agraden massa aquest actes i també pq estic cansada de la setmana.

El dissabte tranquilet, per casa ordenant i aprofitant per passejar i conèixer el barri. Descobreixo que al costat del Eastern Marquet, els cap de setmana, treuen les parades al carrer i venen verduretes, antigualles i manualitats varies. Compro una mica de verdura per passar la setmana i fer barri. A la nit vaig a fer una copitxuela amb en Gabriel i els seus amics. Anem a Centro DF una discoteca del centre. S'omple bastant així que hi anem d'hora. Em criden l'atenció dues coses, la primera és lo molt que controlen la quantitat de gent que entra, en cap moment tens aquella sensació d'agobio i gentada que tens a les discoteques de Barcelona on a vegades acabes ballant arrambat amb al tio suat del costat o tens el grupet típic grupet de noies que et dóna cops de colze per fer lloc. I segon que la musica és internacional, sentir "la Gossadera" només entrar té el seu encant, jejejeje. 

El diumenge dia de bicicleta per la ciutat. En Tyler, el noi que m'ha llogat el pis, em va deixar una bicicleta a casa pq la pogués fer servir. Així que dit i fet, decideixo anar amb bici per la ciutat. Hi ha un park gegant així que a bicicletajar per ell i aprofitar el dia de sol. Agafo un petit snack per fer "pique-niqué" a la gespa jejeje. M'agrada molt explorar les ciutats en bici, la pots recorre més ràpidament que a peu i tens més llibertat que en cotxe ja que pots anar parant on vulguis. I be, no ho negaré, m'encanta la bici =D. 

Ahh i se m'oblidava, vaig poder fer un super skype amb la familia i posar-nos el dia. Sempre es agradable veure'ls a tots i xerrar una estona amb ells. Fa que la distància i la diferència horària no siguin tant grans. I també he fet una bona tirada de "Joc de Trons" (1st season completed) va que en breu estaré el dia i podrè comentar amb tots vosaltres la serie :p.

-----------------------------
--  (ENGLISH version)  --
-----------------------------

Chilling out al mall després de una dura setmana

Començem la setmana amb un bon Brunch!!

Passejant per Eastern Market

A casa ho fem tot a lo gran!! Skype time!!

Happy Family

Washington Nights!!

Activist comics penjats a les faroles de les ciutats

at the park

Martin Luther King Memorial

Frases...

Aquí és EatStreet all day long!!

a girl and her bike

Primera setmana de feina

Dilluns a les 7:00 del matí sona el despertador, i amb un gran somriure surto del llit. Avui si, per fi ha arribat el dia de poder entrar per primer cop a la NASA. Dutxa, cereals, cafè, motxilla i camí del metro. Tinc una hora de camí de casa fins al Goddard Space Flight Centre (GSFC): 20min en metro més 20min en bus, els 20min que falten per fer l'hora es distribueixen entre caminar i esperar que arribi el bus (que passa cada 40min) i no tinc ganes de perdre'l el primer dia. 

Un cop arribo al GSFC em toca recollir el meu "badge" (targeta acreditativa) per entrar. M'han demanat un munt de papers i necessiten a més a més el meu Passaport i Carnet de Conduir, no fos cas que intentes colar a una altre persona. El més curiós és que mentre entraven les meves dades a l'ordenador em van demanar, el pes, l'alçada i color dels ulls. (només em falta engreixar-me i que no em deixin entrar pq no tinc el pes que deia jejejejeje). Un cop fet el "badge" em trobo amb en David Folta, que serà el meu mentor aquí. El conec de vista d'algun congres i dels mails que ens hem intercanviat aquest últims mesos per acabar d'organitzar la meva estada. Se'l veu un home molt agradable i em rep amb els braços ben oberts.

El primer dia el passo xerrant amb en Dave Folta i coneixent el departament on estaré i la gent que hi ha. Son prop de 150 persones i me'n presenten una vintena i ja no recordo el nom de la meitat d'ells. Però mica en mica ja els aniré coneixent. També m'ensenya on està la cantina (el menjar no està mal, hi ha molta varietat, és un bufet lliure on el preu va a pes, tu t'omples el plat i en funció del pes pagues més o menys. L'enciam pesa poc :p). També em diu on està el gimnàs del campus i algun que altre edifici. És un campus molt gran on per anar d'un lloc a l'altre a vegades cal el cotxe. A més es veu que aquí estan ensemblant el James Webb Telescope (wooooow) diu que un dia el podem anar a veure'l (siiiiiiiiii!!!). 

La resta de la setmana me l'he passat al despatx del Dave, entre d'altres coses pq encara no tinc despatx propi (si si aquí també van justos de cadires). També he anant a un parell de reunions i col·loquis on parlaven de futures missions espacials i els avenços que van fent. Em fascina que estiguin parlant de missions que realment es llençaran d'aquí uns anys. Ells són els que calculen les trajectòries per on passaran (woooooow). En Dave és un home super ocupat, cada dos per tres entra algú al despatx per comentar-li algun problema, missió o fins i tot el temps que fa. Està treballant en varies missions i es passa el dia calculant trajectòries i/o en teleconferències des del despatx amb altra gent de la NASA. I jo allà escoltant i fent càlculs amb l'ordenador. I ell molt amablement em va explicant els intringulis de la NASA i els projectes en que treballa. És ben be un altre mon aquí els càlculs no es queden en meres conjectures i dibuixos bonics, sinó que han de convèncer a la resta del grup si una missió és possible o quines son les probabilitats de que alguna cosa vagi malament (com ara que el satèl·lit quedi eclipsat per la lluna més de 2h). 

Arriba el final de la setmana i encara no tinc massa clar en quin projecte treballaré. L'únic que se és un munt d'acrònim de diferents missions espacials i que volen que miri els models de pressió de radiació solar que tenen (son els meus "experties"). Veure com estan modelats dins del programes que fan servir i veure quins efectes tenen en les missions TESS, WFIRST, JWST, Lunar-Icecube, ... De moment moltes idees però cap de concreta, no està mal per ser la primera setmana. Però esperem que la setmana vinent pugui començar a concretar una mica més el projecte.    

Per un parell de fotos mira més abaix. 

--------------------------

-- ENGLISH Version --

--------------------------

Monday at 7:00 am the alarm sounds, and with a big smile I get out of bed. Today is the day Icfinally get to be able to enter NASA for the first time. Shower, cereals, coffee, backpack and head towards the metro. I have an hour to go from home to the Goddard Space Flight Center (GSFC): 20min by metro plus 20min by bus, the 20min missing to make an hour are spread between walking and waiting for the bus (which runs every 40min) and I do not want to lose it on my first day.

Once I arrive at GSFC I have to collect my badge to enter. I have been asked to fill in a lot of paperwork and I also need my passport and driver's license, just in case I try to sneak another person. The strange thing is that while entering data on my computer I was asked, weight, height and eye color. (I wonder what would happen if I fatten and I don't have the weight that said jejejejeje). Once I get my badge I find David Folta, who will be my mentor here. I've seen him before in several confenrences and we have exchanged many emails this last few months to organize my stage. He looks a very nice man and receives me with open arms.

I spend the first day talking to Dave Folta, getting to know the department and some of their people. There are about 150 people and I have might have met around 20 but I can only remember the name of half of them. But I give my self some time to get to know everyone. He also shows me where the "cantine" (the food is not bad, there is large variaty of choices, it is a buffet where the price depends on the weight of your plate, you just fill it up and pay. Lettuce weighs little: p). He also tells me where the gym is and other buildings on campus. It's a big campus where depending where you need to go you might need the car. He also tells me that they are ansembling the James Webb Telescope (wooooow) and that one day we can go and see it (yeessssss!!!).

The rest of the week I've been in Dave's office, mainly because I still do not have my own office (yes here they also have little space). I have also been to a couple of meetings and discussions on future space missions where they spoke of the advances they are doing. Its amazing to here them talking about real missions that will actually be launched within a few years. They are the ones who calculate the true trajectories (woooooow). Dave is a super busy man, every now and then someone enters the office to tell him any problems, mission or even chat about the weather. He is working on several missions and is all day computing orbits and/or at a teleconferences with other people from his office. And there I am listening to all of that and also making some calculations on my computer. Also, he will kindly explain me the different insights of NASA and the projects he is working on. It is really another world, here calculations do not remain in mere conjectures and fancy drawings. You must convince the rest of the group if a mission is possible and what are the chances that something can go wrong (such as that satellite remains eclipsed by the Moon more than 2h).

At the end of the week I still don't have clear project to work with. The only thing I know are a lot of different acronyms for space missions and that they want me to look at the solar radiation pressure models they have (these are my experties). See how they model this in the programs they use and see the effect the solar radiation pressure has on missions like TESS, WFIRST, JWST, Lunar-IceCube ... Fot the moment many ideas but no specific one, not bad for the first week. I just hope that next week I can start with a more specific project.

Primera setmana a Washington DC

Dilluns 2 de Maig vaig arribar a DC després de unes 15h de viatge que vaig passar (a) dormint al primer vol Barcelona - Frankfurt i (b) mirant pel·lícules i menjant durant el segon vol Frankfurt - Washington (sempre i quan la dona del costat no tingués alguna pregunta). Tenia una dona Índia i la seva filla al costat que em va estar preguntant com omplir els papers d'immigració i que havien de fer un cop a Washington Dulles per seguir el seu viatge. I be també vam estar xerrant d'altres coses, vam mantenir una conversa agradable. El més curiós és que es fa voler fer un parell de fotos amb mi, es devia pensar que era una estrella de cine o algú famós jejejeje.

Un cop a Washington Dulles vaig haver de fer prop de 2h de cua per passar el control de passaports, anar-me a queixar perquè m'havien trencat la maleta, i finalment encara em vaig haver d'esperar una mitja hora més per agafa el taxi fins a casa el Gabriel. Total que a les 20h em plantava a casa el Gabriel i la Dani (amics Equatorians del Jordi de fa temps que molt amablement m'han acollit a casa seva la primera setmana). Vam acabar sopant una hamburguesa a Five Guys (Burgers and Fries) al més pur estil Americà: Welcome to USA! 

La primera setmana l'he passat desfent-me del jet-lag, fent una mica el "guiri" (tot el que la pluja m'ha permès) i acabant d'ultimar els últims detalls per poder començar dilluns vinent al GSFC. He hagut de fer uns cursos on-line sobre seguretat i precaució. En una d'elles em parlaven de confidencialitat i de que si tinc informació confidencial que haig de anar en compte i totes les mesures de seguretat que haig de tenir per tal de no crear un "breach" a la NASA. Deu meu quina por, ara mateix no se ni si ho hauria d'estar posant tot això en aquí. Be si de com i volta veieu que deixo d'escriure el blog veniu-me a buscar!! jejejeje!!  

De Washington de moment he vist poca cosa, una mica el Mall (parc super gran que hi ha entre el Capitol i el Memorial a Lincon) amb un munt de Memorials als voltants. Son molt de donar gràcies a tots els que han lluitat per ells aquest Americans. I els memorials estan plens de frases èpiques. A més a més és temporada d'excursions escolars a USA i m'he trobat una desena de grups d'escoles, tots amb la samarreta a conjunt i quatre profes caminant pels llocs històrics de la ciutat. També he visitat el Museu de Air and Space on hi ha un munt de coses relacionades amb l'espai. Està molt xulo i ja que és gratis he decidit que hi aniré anant per veure amb detall les diferents exposicions. Washington té un munt de museus gratis així que aprofitaré per culturitzar-me una mica. 

Amb en Gabriel i la Dani he gaudit de bona companyia i bona gastronomia. En Gabriel és un super Xef i el cap de setmana ens ha delaitat amb una super "Fritada" i avui un super "Ceviche" (tot típic Equatorià). També em van presentar alguns dels seus amics Equatorians i divendres vam estar sopant pel centre de Washington i vam fer un petit tastet de les nits a la ciutat. Hi ha molt d'ambient i un munt de llocs diferents on anar a sopar, tens totes les cuines del mon per provar.  

Per veure algunes fotos tira més avall.

-----------------------------
--  (ENGLISH version)  --
-----------------------------

On Monday 2nd of May I arrived to DC after a 15h journey that I spent (a) sleeping on the first flight Barcelona - Frankfurt and (b) watching movies and eating during the second flight Frankfurt - Washington (except when the women beside didn't have any questions). I had and India woman and her daughter beside me that needed help to fill in the immigration papers and they kept on asking question on how to continue their trip. They also delighted me with a pleasant conversation. The most curious part was whe she wanted to take a couple of pictures with me, I must look like a movie star or someone famous hehehehe.

Once I was in Washington Dulles I had to queue for about 2 hours to pass through passport control, I also had to complain because they had broken my suitcase, and finally I still had to wait half an hour to take the taxi to Gabriel's place. Finally around 8pm I arrived to Dani's and Gabriel's house (Jordi's Ecuadorian old friends that very kindly welcomed me at thier place during the first week). We ended up having dinner at Five Guys Burger (Burgers and Fries) true American style: Welcome to USA!

I've spent the first week getting rid of jet-lag, doing "the tourist" around the city (all that the rain has allowed me) and taking care of the final details to start next Monday at GSFC. I had to take some on-line courses on safety and security. In one of them they where telling me about confidentiality, how to be careful with certain information, and all the safety measures I should take in order not to create a "breach" at NASA. Oh my God, now I do not know if you should be putting this here. Ok, if at some point I stop writing this blog and please come and get me!! hehehehe !!

I haven't seen much of Washington, a little bit of the Mall (super-large park between the Capitol and the Lincoln Memorial) with lots of Memorials nearby. Americans like to thank everyone who fought for them, and the memorials are full of epic phrases. Furthermore, its school trips season in the US and I found a dozen school groups, all of them wearing the same T-shirt and four teachers walking around the historic sites of the city. I also visited the Air and Space Museum where you can see a lot of things related with space. It's very cool and since it's free I have decided that I will be going there again to see in detail the various exhibitions. Washington has many free museums, so take the opportunity to educate myself a little.

With Gabriel and Dani I have enjoyed of good company and good food. Gabriel is a super Chef and this weekend he has delighted us with a super "Fritada" and a super "Ceviche" (all typical Ecuadorean). They also introduced me to some of their Ecuadorian friends and this Friday we had dinner and drinks in Washington DC, a small taste of the nights in the city. Washington DC is very lively and has a lot of different places to go out for dinner, you have all the world cuisines for you to try.

The Capitol i el Mall under contruction (renovacions de la gespa)

Washington Monument (creieu que falten banderes?)

National Worl War II Memorial

National Worl War II Memorial (des d'una altre prespectiva)

Lincon Memorial

Hello Mr Linon!!

Walking around the Thomas Jefferson Memorial

La Casa Blanca (el més aprop que m'he pogut acostar de moment =))

Jo i la Casa Blanca (comença la pluja)

Que fas quan plou? Starbucks i una bona lectura!

Food Trucks at Elephant Plaza (EatStreet all day long aqui a DC)

Minuatura del Hubble

Tira còmica al Air and Space Museum!! (new glasses pel Telescopi Hubble)

Coets =D

I més coets =D

Super Fritada amb els meus amics Equatorians

Beer Garden DC (una cervesa simpàtica per acabar de passar una tarda molt agradable)