Pool Party i una mica més de DC-Bike

La reflexió de la setmana ha estat: "Quan deixes anar les cordes que et lliguen a un lloc i deixes la ment oberta, t'obres a un munt de noves possibilitats i aventures". Així que aquest cap de setmana res de pensar en la gent de Barcelona ni els problemes que hi pugui tenir en allà, i més gaudir de totes les possibilitats que tinc aquí i viure el moment.

Divendres a la tarda (que com tots sabem és quan comença el cap de setmana) vaig anar a prendre algo amb en Pepe (amic català que també treballa a la NASA) i amics seus. Va estar guay, vaig conèixer més gent i vaig sortir de la rutina (win-win). Em segueix sorprenent la facilitat amb la qual els americans t'expliquen la seva vida encara que casi no els coneguis. I com comentàvem amb en Pepe també son una mica donats a exagerar les coses (poder pq els catalans som una mica a la inversa).

Dissabte vaig fer plans amb en Ned (el meu veí) que tenia una festa de aniversari a casa la seva mare i em va convidar. La Sabina, una amiga seva Xilena, feia anys i van preparar empanades a casa. Te un forn de llenya al jardí el molt bandarra. Així que vam passar la estona menjant, bevent cervesa i jugant amb la pilota a la piscina (l'objectiu fer entre tots 100 tocs sense tocar l'aigua. A mitja tarda vaig tornar cap a casa i ells van seguir amb la festa.

Diumenge, despertar mandrós (el cos no vol matinar) i skype matines amb la family. Fa temps que no ens veiem i havíem de parlar de la visita que em faran a mitjans de Juliol (yuhuu). I a més el pare diu que em vol comprar el patí que va molt be, jejeje. Un cop hem de parlar acabat agafo la bicicleta i a explorar una mica els trails que tenen. La idea original era pujar fins a Rock Creek Park i explorar-lo, però al final em decanto de anar per la vora del riu Potomac seguint el Chesapeake Canal Trail. Un trail que comença a George Town on hi ha un parell de bases nàutiques on pots llogar caiacs i taules per fer paddle-surf. Després s'endinsa i estas tota l'estona per un caminet secundari on només veus un afluent del riu. Amb la tonteria pedala que pedalaràs i casi arribo a les Great Falls (unes 17 milles (27.2 km) fins allà). Sort que porto provisions i puc recuperar forces. 

Arribo a casa i son prop de les 18h rebentada i sense dinar!! Així que una bona dutxa, alguna cosa per sopar i a descansar. Volia fer una mica de feina per la tarda, tinc dos reviews d'articles per enviar i hauria de començar a preparar la presentació pel seminari que haig de fer d'aquí dues setmanes. Però no tinc esma per pensar i a més a més tot just han penjat la 4a temporada de "Orange is the New Black" i no em puc resistir a la temptació. M'emprenyo una mica amb mi mateixa per no complir els objectius de feina, però em dura poc, ja he aprés a no exigir-me tant a mi mateixa i ser feliç (el cap de setmana és per descansar).

Base Nàutica a George Town (Caiac i Paddle-Surf qui s'anima)

Potomac River

Kayaqueros a Potomac River

Plano amb les diferents rutes per fer en bicicleta

Bike Trail (molts kilòmetres per explorar)

Selfie time!! Happy Ari

(intent de foto artística de les vistes)

recuperar forces jo i la bicicleta

Papa aquí també hi ha rescloses!! Uoooo!!

Buff quants kilòmetres

Setmana numero 6 (mes harmonics espherics)

Hola a tothom, tenia el blog una mica abandonat, he anat una mica de bòlid aquestes setmanes, i el cap de setmana he estat gandulejant per casa o explorant els voltants de la ciutat i no m'ha donat temps d'actualitzar el blog com es degut. Ara haig de fer marató de setmanes i caps de setmanes jejeje!! Soc una mica tiquis-miquis i no vull deixar una setmana sense comentar :p. Així doncs que expliquem que em va aportar la sisena setmana.

Per una banda, vaig començar la setmana pujant en bici fins a Goddard (1h40min aprox) a primera hora del mati i sense esmorzar les cames no tiraven. Son uns 18km amb una lleugera pendent uns 144m de desnivell positiu i 114m desnivell negatiu. Jo ja em veia anant cada dia en bicicleta però el dimarts quan em vaig llevar estava baldada i vaig anar en metro altre cop. Dimecres amenaçava pluja i al final es va quedar tot en un poder demà. Dijous vaig fer el que no faig mai que és parlar amb un desconegut a l'hora de dinar. Acostumo a dinar sola al bar a les tauletes de fora. I dijous avorrida em vaig posar a xerrar amb un noi que hi havia a la mateixa taula que jo. Total que el noi molt simpàtic resulta que viu també a Washington (relativament aprop de on visc jo) i va en cotxe cada dia fins a Goddard i es va oferir a pujar-me en cotxe els dies que vulgues. Així que divendres vaig anar en bici fins a casa seva (15min yeah) i vaig anar en cotxe amb ell (25min fins a la feina yeah yeah!!). Tots els cotxes van en direcció Washington al matí i no hi ha embussos de camí a la feina, el mateix de tornada. Lujoooo!!

Pel que fa a la feina la us havia dit que la setmana 5 havia estat una mica durilla, ja que avançava poc i estava una mica xof. Doncs vaig decidir que si no avançava havia de demanar ajuda, parlar amb el Dave o amb qui fes falta, per veure si podia sortir del azucat. Ja que tinc la sensació que la idea de les Series de Fourier i els Harmònics Esfèrics a en Dave li agrada. Però no se si es pq són conceptes molons i queda guay dir que fas alguna cosa amb ells, o es pq realment vaig per bon camí. De dilluns a dimecres en Dave era fora de reunions (MAEVEN mission crec). Així que he aprofitat per organitzar altre cop tots els articles que tinc, i els conceptes que he aprés per poder-li explicar amb una mica més detall. El divendres a la tarda finalment vam poder fer una bona xerrada, jo explicar-li les idees que tinc (en Trevor un estudiant que té ens escoltava i flipava amb les mates). 

A veure si puc explicar de manera que s'entengui (per els menys entesos en matemàtiques) el que vull fer. La idea general és la següent: imaginem que tinc un satèl·lit (tipus GPS) que té dos panells solars molt grans i una caixa al mig amb tota la indumentària. Els panells solars sempre han de enfocar al sol (per mirar de captar el màxim d'energia) mentre que la posició de la caixa pot variar depenent de les fotos que vulgui prendre o la radio on hagi de apuntar. De manera que si es satèl·lit dona voltes a la Terra, l'efecte de la radiació solar sobre aquest variarà depenent de com la caixa estigui orientada respecte el Sol (a sota miro de posar-vos un dibuixet). Total que aquesta funció depèn de un angle, l'angle entre el vector Terra-Satèl·lit i Sol-Satèl·lit. I això és una funció periòdica (es repeteix cada cop que el satèl·lit dona una volta a la Terra) de la qual no tinc una expressió analítica (es a dir que no tinc una formuleta) sinó que conec el seu valor en alguns punts. I en aquests casos la millor manera d'aproximar una funció periòdica de la qual només en conec uns quants valors són les Series de Fourier (busqueu Series de Fourier a la wikipedia o al google i en trobareu un munt de informació). 

I ara em preguntareu, i de que va això dels Harmònics Esfèrics? Doncs és una paranoia més, jejejeje. Ara imaginem que tenim un altre satèl·lit que està voltant per l'espai (pot ser el cas de SOHO, JWST, WFIRST, ...) que és un satèl·lit més complexe i que no esta tant restringit a mantenir la mateixa orientació amb el Sol. Llavors per representar la orientació d'aquest respecte el Sol necessitem dos angles. I el que tenim és una funció dos periòdica definida a l'esfera, de la qual (igual que abans) no tinc una formuleta sinó el valor de la funció en diferents punts. La millor manera d'aproximar una funció d'aquest tipus són els Harmònics Esfèrics. Aquests es fan servir molt per aproximar el potencial Terrestre (gravetat) que com sabeu no és igual a tot arreu ja que la Terra no és una esfera perfecte, i per tant l'atracció que fa sobre un satèl·lits dependrà de on es trobi. 

Buff quin rollo matemàtic que us he fotut avui. Be en el proper post ja us explicaré les avantatges i desavantatges de tot plegat. Per una banda estic contenta ja que en Dave i en Don (amb qui sovint comento la jugada) se'ls veu molt convençuts del que els explico. Però ara be la proba de foc i és escriure els programes i veure si els resultats també son convincents. 

recorregut en bici de casa a la feina (em milles pq els americans els agrada tenir el seus sistema mètric)

croquis de pq en satèl·lits GPS la pressió de radiació solar només depèn de un angle

l'esmorzar dels campions amb la meva nova tassa friki

un dinar típic al bufet lliure de l'edifici 21 (al final acaba sent repetiu).

Cap de setmana de desconexio

Com ja us he comentat aquesta setmana ha estat durilla i el cap de setmana l'haig d'aprofitar per desconnectar. Així que zero feina durant els dos dies. He de buidar del tot l'atabalament que porto a sobre tant laboral com personal (tinc les neurones saturades jejejeje). I amb la regla finiquitada (yuhuuuu) toca recuperar forces per afrontar la propera setmana amb molta energia.

Així que dissabte he anar d'excursió matutina amb en Ned (un dels veïns que tinc a G Street). Molt amablement s'ha ofert a acompanyar-me als Great Waterfalls que hi ha a uns 30min de la ciutat. Ens hem llevat d'hora per evitar la calor i les aglomeracions (a les 8:15 ja érem de camí). Amb el cotxe ens hem acostat fins a l'entrada del parc i des d'allà hem caminat seguint el Anacostia river (un riu que desemboca a Potomac river, el riu que passa per Washington). Hem caminat aproximadament 3h amb picnique inclos. Era una caminada senzilla però molt agradable. Sempre senta be estar en contacte amb la natura. Ja de tornada hem parat a casa de la mare d'en Ned, que estava de cami i ens hem banyat a la seva piscina. Res millor per refrescar-nos i recuperar forces. La resta de la tarda he estat a casa fent dissabte i descansant. Finalment al vespre he anat a prendre una cervesa amb els amics d'en Ned. Ja em vaig acostumant al l'horari americà i no se'm fa estrany sopar a les 19:30 (que per ells és tard) i quedar per fer una birra a les 21h i a les 1h cap a caseta que van tancant els bars!! 

El diumenge he aprofitat per dormit fins que el cos a dit prou. Feia temps q no dormia fins les 11h!! Després d'esmorzar he agafat la bici i he anat fins a Goddard (no volia pas treballar, ja us he dit que era desconexió total). Però volia veure que tal era el camí en bici fins allà per si algun dia ho puc fer. Ja he perdut masses busos aquesta setmana per culpa del metro i volia buscar alternatives. Ja que a del 16 de juny fins el 4 de juliol la linea taronja estarà en serveis mínims (1 metro cada 20min) per manteniment de la via. En bici son uns 18km, una part del camí es far per camins de bici (bike trails) i altres per urbanitzacions tranquil·les. Poder m'animi algun dia.

Per acabar el diumenge sobre les 17h m'he trobat amb la Cèlia FL (una noia que havia tingut d'alumne al joves i ciència ara farà 6 anys). Ellà està per aquí fins a finals de Juny fent un curs a Georgia Town. M'ha fet molta il·lusió tornar-la a veure i saber com li van les coses, sembla mentida que hagi passat tant de temps.

Una mica de riu Anacostia

Jo i el riu (semblo hiker profesional o que?)

Great Waterfalls (no filters)

Great Waterfalls (with filters) quina us agrada més

Selfie amb en Ned (li haig de treure rendiment al Selfie Stick)

Endless Train de camí a Goddard per l'Anacostia BikeTrail

Una posta de sol més, un cap de setmana que s'acaba.

El Capitol (mentre el sol es pon)

Cinquena setmana (Sol. XX, he perdut el compte)

Quan portes un mes fora de casa és quan comences a trobar a faltar a la gent. Ja em va passar quan era a la Patagonia amb la motxilla i m'ha tornat a passar aquesta setmana. Suposo que al principi et deixes portar per la novetat i l'emoció de ser fora i no hi ha lloc pels mals dies. Però aquesta setmana se m'han barrejat un munt de coses i he estat una mica de baixon. Més d'un dia he tingut ganes d'una bona abraçada o d'una d'aquelles cerveses improvisades després de la feina. Però be no em posaré a abraçar a la gent pel carrer (no se pas com s'ho prendrien) i em faltaven els amics de sempre per animar-me sense que ells adonar-se. Tothom que llegeix el blog em diu que se'm veu molt animada, i ho estic, no em malinterpreteu ara. És simplement que aquesta setmana ha estat durilla (regla inclosa que sempre et posa els sentiments a flor de pell) i mentiria si aquí al blog fes veure com si res. 

Per una banda, a la feina he tingut la sensació que no avançava tant com les altres setmanes. He tingut algunes idees (jo crec que bones) de com implementar l'efecte de la pressió de radiació solar sobre un satèl·lit fent servir series de Fourier en dues variables. Però necessitava comentar-ho amb algú per veure si era una bona idea, i si valia la pena dedicar-hi els meus esforços. Hi ha alguns articles on fan series de Fourier en una variable per aquest tipus de problemes. I en alguns articles diuen que es pot fer en dues variables però no hi ha masses detalls sobre el tema. Be ara mateix no us vull avorrir amb això pq no veig massa clar com explicar-ho de manera fàcil. Ho deixaré per una altre entrada al bolg. Finalment el divendres ho vaig poder parlar una mica amb en Dave i sembla que li va agrada la idea. També em va preguntar com creia que havíem de continuar, així que tinc bastanta via lliure. Cosa que a l'hora espanta ser tu qui pren totes les decisions. Tinc la sensació que necessito anar-ho xerrant amb algú de tant en tant. I aquí tothom va sempre atabalat amb les seves reunions i busy schedules. Però en Dave m'ha dit que ara tindrà l'agenda una mica més buida i que mirem de anar-nos veient una estona cada dia per veure com va avançant tot plegat.

Per altra banda, he tingut molta mala sort amb el transport públic. Dos dies se m'ha escapat el bus per 3min (recordo que passa cada 40min) per culpa del metro que ha arribat amb retard o bé ha decidit parar-se 10min a mig camí. I be dijous anava molt adormida i pensant les meves coses que m'he equivocat de metro. He agafat la linea blava en comptes de la taronja, i me n'he adonat quan ja portava 8 parades (casi a final de linea). Total que he hagut de fer mitja volta. He arribat a la feina a les 10am quan havia sortit de casa a les 8am i portava desperta des de les 6am per anar a classe de ioga #matinsperduts. 

I bé també m'he rallat per paranoies meves. Tot i que aquí conec gent, no tinc la confiança que tinc amb els/les col·legues de Barcelona, on els/les pots agafar per banda i explicar el que et ralla. Després tu mateixa t'adones que és només una tonteria i et quedes més tranquil·la. Aquí tens el whatsapp i algun dia el skype. Però entre les 6 hores de diferencia horària i el fet que no parles en persona, no és el mateix. Aquí et toca a tu parlar amb tu mateixa, animar-te i dir-te que tot sortirà be pq vals molt i pots arribar on vulguis. I adonar-te que el que et preocupa és una tonteria.

Per acabar voldria donar les gràcies a tota la gent que llegeix el blog o si més no l'obre. Aquesta setmana, després de compartir al facebook vaig rebre uns 88 me gusta i prop de 250 visites en dos dies. Una passada!! Em vaig sentir famosa per un moment jejejeje. Realment estar aquí és tot un somni, i poder-ho compartir amb tots vosaltres encara més. MIL GRÀCIES A TOTS i TOTES!!

resum de la setmana... comences amb alegria i a mig matí... meeeh

estadistiques del blog (super pic a principis de setmana) gràcies

Facebook captura de pantalla (gracies per dedicar-li uns segons a donar-li al megusta)

Un cap de setmana més

El cap de setmana és el moment que tots/es esperem per desconnectar de la feina i fer coses diferents, i encara més quan ets en un lloc nou. Tens la sensació que has d'aprofitar el màxim cada minut del cap de setmana per visitar la ciutat, veure museus i/o fer alguna de les diferents activitats que la ciutat té per oferir-te (i Washington DC en té moltes). Però aquest cap de setmana és presenta plujós, a almenys això és el que diu el weather channel del mòbil (dissabte núvols tot el dia i 60% de possibilitat de pluja, i diumenge nuvol amb llamp). Que haig de fer?? El pla inicial era omplir la nevera, fer una mica de dissabte i poder avançar alguna de la feina que tinc de la UB (trepidant eh).

I l'altre dia hi pensava, si estigués a Barcelona i un cap de setmana me'l passes estirada al sofà de casa, mirant la tele i fent el gandul (pq el cos m'ho demana) i arribo a la feina Dilluns i a l'hora del cafè em pregunten: "que tal el cap de setmana?!" i jo dic: "a mira doncs tranquil, fent el vago". Tu i tothom ho hagués trobat la mar de normal, i més si plou o el temps no acompanya. Però en canvi, quan ets fora i quan hi estàs per un temps diguem que curt, com ara jo aquí. Si et passes el cap de setmana tancada a casa, tens la sensació que estas perdent el temps. Una veu interior et diu: "Disfruta de la vidaaaa!! Surt a fer un vol homeee!!". Si plou a bots i barrals tens una excusa, però si fa bo és un sacrilegi passar-se el dia tancat a casa. 

Així que el cap de setmana em vaig passar-lo debatin-me amb mi mateixa que fer. Com que hi havia amenaça era de pluja decidir arreglar la casa al matí, fer la compre i mirar algun capítol de Joc de Trons abans de començar a fer feina. Però després de dinar veien que feia una mica de bo vaig sortir a fer un petit tomb amb la bici. Al final va acabar fent una tarda entranyable i me la vaig passar bicicletejant per la ciutat (se que fa bo i planifico una ruta més llarga fins algun parc!!). I diumenge tres quarts del mateix, havia de ploure tot al dia i al final fins a ultima hora de la tarda rés. Així que només vaig passejar una mica per el barri esperant el diluvi que no va arribar. I mirant més Joc de Trons (ja casi he acabat la quarta temporada).

A última hora de la tarda vaig anar a una classe de Nindra Ioga. Tot una experiència. Mai he fet una classe de Ioga de només relaxació i respiració, he preferit sempre les classes més dinàmiques on fas un seguit de postures posant a prova la teva força i flexibilitat (que en el meu cas era ben poca en començar el meu camí de yogui). Però a Nindra Ioga et passes TOTA l'hora en Shavasana (postura on t'estires a terra boca amunt). Vas respirant i la professora que et va guiant amb la veu. Als 20 min (més o menys) em feia mal tot i tenia ganes de marxar. Sembla fàcil estar estirat una hora sense fer res, però és més difícil del que sembla. I més per una persona nerviosa com jo. Vaig fer molts esforços per no aixecar-me de cop quan va dir que ens incorporéssim. La classe em va despertar un munt de sensacions i emocions. Tot i que us costi de creure tinc ganes de tornar-ho a provar diumenge vinent. Aguantaré la hora sencera aquest cop?

Us deixo amb algunes fotos del barri on estic visquen Eastern Marquet a Capitol Hill District. Enjoy!

Un mini park per anar a passejar el gos

Les cases adossades del barri

Més cases adossades

La sirena que vigila la piscina municipal

cami cap a l'independencia?

m'encantes aquestes tres cases una de cada color

Aquesta és la meva porta

Good Bye Sunday (posta de sol sortint de Nindra Ioga)

Quatre setmanes a la NASA

Dijous d'aquesta setmana ha fet un més exacte que vaig arribar a Washington DC. Com passa el temps, segur que a vosaltres que esteu amb el dia a dia us ha passat molt més ràpid que a mi i us fa la sensació que fa una setmana que vaig marxar (o poder no pq em trobeu molt a faltar jejeje). Sempre diuen que el temps és relatiu, i no només en el sentit de la "Teoria de la Relativitat" d'Albert Einstein. Sinó per que la percepció que tenim del temps canvia en funció de les circumstancies. Estareu d'acord amb mi que quan éreu petit un curs escolar era etern, tota una vida. En canvi a mida que et fas gran un curs escolar o un anys moltes vegades és un "visto i no visto". I cada com que hi penso tinc clar que això es deu a la intensitat amb que visquem el dia a dia. Quan som petits tot és nou, cada dia descobrim una cosa nova, una nova aventura. En canvi quan ens fem grans entrem en la rutina de cada dia i no ens n'adonem i les setmanes i els mesos passen com si res. Això ho he parlat motles vegades amb en Jordi (el meu super germanet). Ell em deia que quan va estar un any viatjant li va semblar tota una vida, i jo també vaig tenir aquesta sensació quan vaig estar dos mesos a la Patagònia aquest gener. I una mica també la tinc aquí aquesta sensació. Per què quan ets en un lloc nou o estas viatjant vius intensament els dies aprofites molt més cada moment. Cosa que perdem quan entrem en la rutina del dia a dia. I és cert que costa molt sortir-ne i que poder en una part és llei de vida. Però crec que per poc que sigui tots hauríem d'intentar buscar cada setmana un moment per connectar amb nosaltres, sortir de la rutina i veure la gran sort que tenim de estar en aquest mon. Encara que només siguin unes hores, fer que cada dia sigui especial, ja que al final son aquestes les coses que recordarem i no les hores que hem passat a la feina. 

Un com hem filosofat una mica sobre l'espai-temps deixeu-me que us expliqui breument les novetats de la setmana. En quan a feina ha estat una mica rutinària i aborridota. He estat llegint una mica més sobre la pressió de radiació solar i diferents missions on ha jugat un paper important. Quan més gran sigui el satèl·lit o més llargs siguin els seus panells solars o be aquest s'acosti molt al Sol, més rellevant és l'efecte dels fotons que xoquen sobre la superfície del satèl·lit. Aquest és el cas de les missions MESSENGER i Rosetta. La primera no te res a veure amb la famosa aplicació de principis de segle que tots fèiem servir per comunicar-nos entre nosaltres quan tornàvem d'entrenar, la universitat o l'escola (depenent de l'edat que tinguéssim quan internet va trucar a la porta de casa). Sinó que és un satèl·lit que va anar fins a Mercuri (planeta més petit i el més proper al Sol). I la segona segur que m'heu sentit parlar-ne alguna vegada, pq és una de les missions més ambicioses dels últims temps amb l'objectiu de orbitar i aterrar a un cometa per estudiar com varia quan la seva trajectòria passa aprop del Sol i mirar de resoldre enigmes relacionades amb la creació del sistema solar. Us deixo alguns links sobre les dues missions per si teniu curiositat. 

Si voleu saber més sobre MESSENGER: http://messenger.jhuapl.edu/
Si voleu saber sobre Rosetta: http://rosetta.esa.int/
I no us perdeu els vídeos que hi ha al youtube sobre rosetta i philae (són genials i estant en diferents idiomes)
https://www.youtube.com/watch?v=szyq33W-GvI&list=PLbyvawxScNbspWwuyJXjKUV3LpJgJSszj

A finals de setmana, una mica abromada per la quantitat d'informació que estic acumulant vaig decidir mirar de fer-me una mini presentació de PowerPoint resumint tot el que he apres fins ara. D'aquesta manera he pogut organitzar una mica les idees, també li he pogut ensenyar tot plegat al David Folta i aquest dilluns he quedat altre cop amb ell per veure quins exemples podem agafar per mirar d'estudiar l'efecte de la radiació solar en aquells satèl·lit i en aquells casos quins models són més adequats. Sempre és millor agafar alguns exemples de base abans de poder fer una teoria general. 

Per acabar el relat de la setmana comentar quatre detalls interessants. Dimecres vaig fer un skype amb les meves dues cosinetes la Clara i la Núria. Feia dies que ho teníem pendent i mentre elles dues sopaven jo feia una pausa a la feina per xerrar amb elles davant de la cafeteria (pq a les 16h aquí ja no et serveixen cafè, que a les 17:00-17:30 toca anar cap a sopar). Va estar molt bé, ja ho he dit varies vegades que és agradable trobar una estona per parlar amb els amics i la família (i la Clara i la Núria són les dues coses). Per altra banda, dijous vaig trobar-me un altre Català que treballa per aquí. Som una plaga les catalans, n'hi ha per tot arreu jejejeje. Es diu Pepe Rosales i fa 6 anys que està aquí treballant per una empresa subcontractada per la NASA. Ara treballa amb James Webb Space Telescope (JWST que ja us en vaig parlar en algun altre post). A ell com a mi, quan ets fora sempre fa gràcia trobar-te a algú de casa. Molt amablement em va portar a veure l'edifici 29 que és on estan muntant algunes parts del satèl·lit. Tot i que ara ja no hi ha els miralls tant característics i impressionant del JWST, va ser molt emocionant entrar en un lloc estan muntant una cosa que anirà a l'espai. I ja per acabar comentar que dijous també vaig tenir el gust de poder fer un snack a les 19h amb els companys de edific. En Ned un dels veïns va organitzar una quedada entre els que vivim a l'edifici per coneixer-nos una mica més tots plegats. 

 

Aquí ensenyant la meva acreditació a la familia

Intantant inmortalitzar el moment (foto 1)

Mentre parles i la gent suda de tu (foto 2)

Si no fem una foto fent el mico no som nosaltres (foto 3)

Hi ha vegades que skype decideix penjar-se en el moment menys oportú (foto 4, hauria de fer menys ganyotes)

Sing along (cantem tots una mica, skype is living a celebration)

WARNING aquí se fabrican satelites

Vibration Room (no és veu gran cosa però el logo de radera és el logo original de la NASA abans que el modernitzessin)

El que hi ha més a sota negra és una de les parts del telescopi del JWST

Passadís Buit (és el que té sortir a les 18:30 de la feina)

Oques que passegen pel campus de la NASA :o

Memorial Weekend

Memorial Weekend (no pq hagi sigut un cap de setmana memorable, tot i que ha estat el cap de setmana més mogudet des de que estic aquí), però perquè dilluns és Memoria Day (dia en que els Americans recorden a tots els que han lluitat i mort a les diferents guerres a estats units). Així que dilluns és festa. I que passa quan tens tres dies de festa, doncs que tothom s'escapa de la ciutat i aprofita el cap de setmana llarg (i poder passa una mica per alt els actes de les celebracions previstes!! normal son dies de vacances i aquí no en tenen masses jejejeje), i més si el pronostic de temps és de Sol. Així que us faré un petit resum del que ha estat el meu llarg cap de setmana.

Dissabte pel mati una mica de Ioga i Brunch a Le Pain Quotidienne. On em segueix sorprenent la capacitat de xerrar amb tothom que tenen els americans, ideal per quan estas esmorzant sola i ja t'has acabat de llegir el llibre. Un cop amb l'estomac ple i les piles carregades a "bicicletejar" per la ciutat amb l'Anastasia (una amiga que he fet per aquí). Vaig pujar fins a la zona del Zoo que és on haviem quedat i d'allà vam baixar fins al Lincon Memorial, i d'allà vam creuar el Potomac River i entrar a Virginia (Washinton és petit). Vam passar pel Reagan Airport (on pots veure aterrar els avions). Hi ha una zona de pícnic i els avions et passen a 300m del teu cap. Impressiona molt la primera vegada, pel cap i per lo aprop que passen. Em vaig acotar el terra el primer cop pq em pensava que em donava jejejejeje. D'allà vam seguir pedalant fins a Alexandria (que es prop d'on viuen en Gabriel i la Dani). Allà vam caminar, mollar-nos els peus a la fona i fer un gelat. Feia moltíssima calor i al final em vaig cremar els braços. D'allà vam tornar a desfer el camí i vam tornar a DC. En total vaig estar unes 4-5h amb la bici, el dia s'ho valia.

Diumenge vaig quedar amb el Gabriel, la Dani i dos amics més seus, la Belen i en Zaki per anar a caminar per Harpers Ferry (que està a les afores de la ciutat). Vam quedar sobre les 10:30 i després de prop d'una hora de camí vam arribar. Allà vam estar caminant pel poble i els voltants. Hi havia molta gent, és una zona ideal per anar amb la família, caminar una mica i menjar. També pots fer tubbing o slow-rafting pel riu (llastima no haver-ho sabut abans). Ja em pensava que caminaríem molt per la muntanya i anava tot equipada amb les meves botes de muntanya i la motxilla. Però al final va ser una cosa molt light, però en gran companyia. A la tarda ens vam acostar a un Out-let i vaig aprofitar per comprar una mica de roba. S'acosta la calor i tinc poques samarretes de màniga curta per aquí. Per acabar el dia de tornada vam parar a un Corea on feien una mena de raclette a la Coreana (tenia un nom molt graciós el local però no el recordo). Però el menjar si que el recordo i estava boníssim, tot i que vaig acabar amb la típica olor a calçotada de la fumerada :p.

Dilluns amenaçava amb pluja i pensava que m'hauria de passar el dia a casa. Així que a primera hora del matí vaig aprofitar per fer la bogada i netejar una mica la casa. Però al final va clarejar una mica i vaig decidir a acostar-me al Mall on feien la Memorial Parade (alias cabalgada). Allà em vaig trobar amb en Don Dichman del a feina i vam veure plegats les prop de dues hores de cabalgada. Un no parar de bandes d'institut, militars (retirats i en servei) i altres celebritats que no vaig reconèixer. Tot plegat ben curiós. Hem pensava que hi hauria molta més gent i que seria difícil trobar un lloc a primera fila. Però no ha estat així, podies veure-ho tranquil·lament sense rebre cap empenta, l'únic que havies d'evitar si volies fer bones fotos era un policia que vigilava que sempre estava al mig. A ultima hora de la tarda vaig anar al Air and Space Museum i vaig veure la nova projecció al planetari (Dark Universe) que parlava dels últims avenços pel que fa al nostre univers. D'on venim, on anem, l'expansió de l'univers, la matèria fosca, ... molt interessant (tot i que haig de reconèixer que em vaig marejar una mica amb la cúpula donant voltes :s)

Mirador d'avions dels Reagan Airport

 

Fa caloreta una mica d'aigua sempre va be per refrescar-se

aiguaaaa

Jo i la casa blanca de fons (biking look)

GoPro Grup Picture!! (riu potomac de fons)

Nova foto de grup amb la pedra on Tomas Jeferson va tenir el seu somni!!

Acabem en dia en un bon Korea

Carn a la pedra

Memorial Day Parade (una de les bandes)

Memoria Day Parade (els militars)

Memorial Day Parade (feeling proud of my flag)

Memoria Day Parade 3 (no tot son militars i bandes esl que desfilen)

Memoria Day Parade 5 (les papates gegants tb tenen un lloc a la parade)