Ultims dies ...

Ja s'acosta el final de l'estada i els últims dies sempre son estranys. Per una banda corres per acabar la feina i deixar les coses lligades i per altra banda vols aprofitar al màxim els últims dies per acumular noves vivències. I no ens podem oblidar de fer la maleta jejejeje!! :p

Tot comença amb l'últim cap de setmana. Que fas? Com l'aprofites? En el meu cas, sempre que he fet alguna estada fora i arriba l'últim cap de setmana aprofito per: (a) fer alguna cosa que m'ha quedat pendent (en aquest cas ha estat veure un museu més) (b) repetir alguna de les coses que més m'agrada fer (que si heu anat llegint segur que sabeu de que es tracte). Així doncs que dissabte vaig fer un parell de compres i vaig anar a veure el National Museum of American History. Un dels Smithsonian Museums que hi ha al Mall. Es molt gran i no dona temps a veure-ho tot. Però l'exposició de la historia de les guerres d'estats units estava molt be. Et donava una bona perspectiva de l'historia d'estats units. I a més vaig poder veure la primera bandera americana. Uooo!! Després com que encara em quedava una hora i mitja per matar vaig anar al Air and Space Museum (el meu preferit jeje). Volia veure una de les pelis 3D que feien sobre un viatge a Mart, però la sessió ja havia acabat (llastima) així que vaig veure un parell de les exposicions que hi havia (en particular las de la carrera espacial i una sobra la historia del Shuttle). 

Diumenge vaig fer el que més m'agrada que és bicicletejar per la ciutat. Així que després d'esmorzar em vaig preparar uns "sambitxos" de formatge, tomàquet i alvocat per emportar. Ja que la meva intenció era està fora de casa casi tot el dia. Només començar vaig pujar fins a Rock Creek Park un parc que hi ha al nord de la ciutat. Una passada, ja que casi no hi havia cotxes i podies pedelar tranquil·la. A més a més en allà pots fer pícnics i mini-excursions ideal per anar a passar el dia amb la família. Ja cap a la tarda, d'allà vaig pedalejar fins a Georgtown que cau a la vora del riu Potomac i on es pot fer kayak i pàdel surf. Jo vaig aprofitar per fer una mica de bronzo a la gespa. Per acabar el dia em vaig acostar fins a Reagan National Airport on pot veure com surten els avions. Molt espectacular pq casi notes com et despentinen. :p Cap allò de les 17h tornava a ser a casa rebentada de tanta bicicleta. Vaig recuperar forces i vaig començar a fer la maleta, per veure si la roba i els souvenirs em cabien. I així no haver-me de preocupar de fer-ho tot a corre-cuita com faig normalment.  

Durant la ultima setmana he seguit una mica la rutina de sempre, començant amb la meva pedalejada matutina fins a Goddard. Aquesta setmana apart de acabar alguns dels càlculs que tenia a mitges havia de preparar una presentació per dimecres al Branch Meeting (reunió de grup). Ja que era la meva ultima setmana i així presentava a tothom el que havia estat fent aquest 4 mesos. La veritat es que la presentació va anar prou be. He de reconèixer que estava una mica nerviosa, ja que era la primera vegada que presentava aquest resultats i no saps mai per on et sortiran amb les preguntes. Però la gent ho va trobar molt interessant i fins i tot al final de la reunió em van demanar les transparències per passar-les a la gent que no havia pogut venir. Així que estic contenta. 

Com a activitats especials de la setmana vaig anar a sopar amb en Gabriel i la Dani per acomiadar-me d'ells, ja que s'han portat molt be amb mi. I dijous vaig fer una ultima cervesa amb en Ned a casa. Els dies que he tornat cap a casa amb bicicleta la natura m'ha premiat amb cérvols al mig del camí vora de College Park (aquí son molt comuns però a mi em meravellen). I avui divendres hem anat a dinar fora amb en Dave i la Natasha al Pasta Plus. Un dinar especial. Tot plegat una setmana més amb un sabor diferent. 

Ara ja soc a l'aeroport esperant l'avió. Processant tot el que ha estat aquesta experiència. Que sens dubte ha marcat un abans i un després.    

Last skype call (em veus papa?)

Racons de Eastern Marquet

Ready to explore the city (al mes pur estic america #nasagirl)

The Shuttle (one day I'll be up there)

Juguets que han estat a la ISS (Buzz Light Gear Rules)

Biking Views :)

Jefferson Memorial and Me

Little Ducks Going to Work (they are also rocket scientists!!)

Branch Meeting wow!!

Bambis on my way home

More Bambies

I will miss this morning / afternoon trail

The Bus (el que passa cada 40min)

BWI Airport (així si que dona gust entrar a un aeroport)

Sunset at the Airport

Simple things make us happy!!

Us preguntareu el perquè del títol de l'entrada del blog "les coses senzilles ens fan feliços", doncs per què és una veritat com un temple. Moltes vegades busquem la felicitat més enllà, busquem viure grans aventures, superar grans reptes, tenir més amics, tenir parella o adquirir quelcom material (mòbil, ordenador, moto, cotxe, ...). Tots ho hem fet fins i tot jo. Perquè pensem que així serem més feliços, però ens oblidem que hi ha un munt de coses que ja tenim i que ens aporten felicitat.

I ara us preguntareu, que et fa feliç a tu? Doncs per una banda resoldre problemes matemàtics que apliquin a la vida real i així poder entendre el mon a la meva manera. Però ara em direu: "això són grans reptes?!!" I us diria que teniu part de raó. I be per altra banda l'aire lliure: passejar pel carrer, caminar per la sorra de la platja o fer excursions per la muntanya. Notar l'aire a la cara i desconnectar de tot. Ja ho se un clàssic!! 

I per que us explico això avui? Ara em direu: "No anava de satèl·lits i pressió de radiació solar la teva estada a la NASA?" I teniu raó, si que va d'això el que faig aquí. I la setmana passada ja us vaig donar alguns detalls dels problemes amb els que estic treballant. I aquesta setmana he seguit fent càlculs i validant els models que faig servir. Però apart de les sumes i restes, durant aquest casi 4 mesos que he estat aquí també estic vivint. I és una cosa de la qual no hem d'oblidar mai. 

Durant les ultimes dues setmanes he fet la "bogeria" d'anar a la feina en bici. Feia temps que em rondava al cap, però la mandra em podia. Son uns 24 km d'anada i 24 km més de tornada. Pedalant a ritme tranquil trigo més o menys 1h 30min (be poder 1h 40min de porta a porta). I no patiu que només arribar a la feina em dutxo jejeje. Donat que és una bona pallissa i no estava molt en forma. He dosificat l'esforç i el que he fet és: el dilluns al matí en bici fins a la feina i he tornat en metro, el dimarts matí anar en metro i tornar en bici, i així successivament. El divendres em tocar fer l'anada i tornada el mateix dia, però tinc el cap de setmana per recuperar-me. Els matins que vaig cap allà en bici, tot i llevar-me molt d'hora (a les 6:00 sona el despertador i sobre les 6:30 ja soc dalt de la bicicleta). Veure sortir el Sol i com es desperta la ciutat m'alegra els matins i arribo a la feina més feliç que un gínjol. I les tardes que torno a casa en bici aconsegueixo desconnectar de tot i dormir com un angelet al vespre. A més fer esport ha fet que les contractures que tenia a l'esquena després de tornar aquí degut a l'estrès que tenia hagin desaparegut. Màgia?! jejejejeje!! Ara em fa rabia no haver començat a fer això abans.  

Be pq us explico això avui, doncs pq aquesta ha estat la meva realitat d'aquestes últimes setmanes, i em fa feliç, i això es el que compte. Ara només em queda una setmana en aquí i ja torno a Barcelona. Per una banda en tinc moltes ganes, tornar a veure la família i els amics. Però per altra banda m'entristeix deixar tot això enrere. Aquesta pau i tranquil·litat de la vida senzilla i sense preses. Que no és més que un estat de la teva ment. Ja que aquí tothom també va amunt i avall ben atabalat. Son només jo que no tinc masses obligacions i vaig tranquil·la caminant per la vida. 

Així doncs que per a tots els que ara torneu de vacances o esteu gaudint dels últims dies de vacances us pregunto, Què us fa feliços?    

Per animar una mica el blog us deixo amb algunes imatges del camí que faig en bici els matins i tardes en bici. La majoria són del Anacostia Trail. En breu espero poder ensenyar-vos un vídeo.

Anacostia Trail (ocellets fent un banyito)

Fly Fly little birdy

Anacostia River

Anacostia Trail (sunset view)

Brookland (tot un barri per descobrir)

When the lights turn on!!

Setting new goals

Com ja us vaig comentar la setmana passada va ser difícil, i en aquests casos una ha de reinventar-se i buscar nous objectius. Així doncs que per aquesta setmana hem decidit mirar de fer algunes simulacions amb el model de Harmònics Esfèrics per la SRP. La idea és simular la trajectòria que segueix un satèl·lit quan afegim en el nostre model la pressió de radiació solar (SRP). Per a fer aquestes simulacions agafaré com exemple un parell de casos senzills com ara un satèl·lit que està en una orbita el·líptica al voltant del Sol (anant de la Terra a Mart) o un satèl·lit que està al voltant d'un punt de Libració (com ara el famós SOHO). En el primer cas cal usar el problema de dos cossos (2BP) per simular la seva trajectòria i en el segon cas cal usar el problema restringit de tres cossos (RTBP).

Per a molts de vosaltres aquest dos models sonaran a xino, però son dos models molt clàssics en astrodinàmica. I per als que tingueu curiositat ara miraré de explicar-los breument (no patiu que no posaré equacions). Diguem que volem simular la trajectòria que segueix un satèl·lit a l'espai, el que hem de tenir en compte són les lleis de Newton (que podeu llegir aquí https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Newton) i la llei de gravitació universal (que podeu llegir aquí https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_la_gravitaci%C3%B3_universal). Tenim doncs que l'acceleració que experimenta un satèl·lit és proporcional a la suma de les forces que actuen sobre ell, que són: la gravetat del Sol i la resta de planetes i llunes que hi ha al sistema solar, l'efecte de la radiació solar i altres efectes relativistes. Per a fer un model senzill el que hem de fer és ordenar la magnitud d'aquestes forces i considerar les més rellevants. 

El primer efecte més importat és la gravetat del Sol. Així doncs si un satèl·lit està afectat només per la gravetat del sol tenim el model de dos cossos (Sol i satèl·lit). Si estem molt aprop de la Terra la gravetat d'aquesta és molt més important i tindrem també un model de dos cossos (Terra i satèl·lit) així és com podem fer simulacions preliminars dels satèl·lits de telecomunicacions que donen voltes a la Terra. Si ara en canvi estem en un punt mig entre la Terra i el Sol, la gravetat dels dos cossos son rellevants i les hem de considerar. Usem llavors el problema restringit de 3 cosos (RTBP), li diem restringit pq es considera que la gravetat del satèl·lit no afecta al moviment dels altres dos cossos (com és de esperar). Aquest últim model és molt interessant i te els famosos punts de Libració. Us deixo aquí un video que vaig trobar un dia que explica molt be qui son aquest punts https://www.youtube.com/watch?v=mxpVbU5FH0s (sorry que està en angles).

Be no volia fer aquesta entrada massa detalls tècnica però crec que m'he embalat jejeje. La idea principal és tenir un model de totes les forces que actuen sobre el satèl·lit i amb l'ajuda d'un programa fet amb l'ordenador simular la trajectòria. Podem afegir i treure efectes (com ara la gravetat de la Terra o el SRP) i veure si les trajectòries son molt diferents. El que he intentat fer aquesta setmana és fer aquest programa per fer comparatives amb diferents models de SRP (el meu i altres existents) per veure si hi ha diferencies i quin d'ells és més fidel. Al principi quan em vaig proposar aquest objectiu vaig pensar, va això és fàcil, en dos dies ho tinc fet. Però no va ser així, hi havia moltes coses que havia de tenir en compte i m'he passat bona part de la setmana pensant com modelar alguns efectes (com ara mantenir l'orientació d'un satèl·lit fixe respecte la direcció del Sol. Però divendres ja tenia casi tot el codi fet, així que la setmana vinent ja puc començar a fer simulacions i testejar. 

Per altra banda el cap de setmana ha estat tranquil. Havia de posar ordre a casa he estat bona part del cap de setmana a casa. Dissabte a la tarda vaig aprofitar per fer una volta en bicicleta. Vaig acabar acostant-me al Rousvelt Memorial i allà em vaig trobar una allau de gent buscant Pokemons. Era una bogeria, tothom passejant per allà anava amb el mòbil buscant Pokemons (podies veure clarament el pokeradar les seves pantalles). No em vaig poder resistir i vaig fer el mateix, en vaig agafar com 15 en un radi de 300 metres. Senties veus de nens cridant Pikachu Pikachu (el vaig poder agafar tb jejeje)

Us deixo amb algunes fotos de postureo matemàtic i d'altres de vistes de Washington mentre explorava la ciutat amb bicicleta. 

Quan la gent em demana com és la meva pissarra

(aquesta és la foto que envio a tothom que m'envia una foto des de la platja ;p)

To sexy for my helmet (biking time)

A l'altre costat del Anacostia Rivere

Tribut a les víctimes del Titànic (em pregunto si és aquí on es van inspirar Leo Dicaprio i Kate Winslet mmm)

Aquí tenim unes boniques vistes del riu Potomac (Washington esta rodejat per dos rius)

Relax

Capitol and the Mall

Pokemon Go Fever

Some of my new pokemons

Night view of the Jeferson Memorial (nice)

Nice Sunset at the Jeferson Lake

Calculs que es resisteixen

Aquesta setmana ha estat especialment dura. No per res dolent que m'hagi passat, sinó perquè a principis de setmana vaig perdre una mica la fe en el projecte que estic fent aquí. Cosa que ens acostuma a passar als que fem recerca quan els resultats no son com esperàvem. Dilluns me'l vaig passar acabant de repassar els càlculs d'aproximació de la funció de pressió de radiació solar (SRP) amb els Harmònics Esfèrics (SH), és a dir els càlculs que he estat fent fins ara. Volia tenir una cosa més o menys decent (fent algunes comparatives entre models) per ensenyar-li al Dave el dimarts, ja que havíem quedat per parlar una mica de com anava el projecte. Jo esperava que les meves funcions SH aproximessin de manera brillant la funció SRP per alguns dels satèl·lits test que tinc, però no era el cas. Si que aproximava be, però si en comptes de fer servir els SH aproximava la funció per una poligonal (que és una cosa molt més senzilla i ràpida de calcular) els errors d'aproximació eren del mateix ordre o fins i tot més petits. Volia plorar. Havia de trobar arguments pq això que estava fent era una bona idea o no. Pq era interessant el que estava fent?!  M'havia passat 3 mesos fent càlculs, llegint articles per entendre el coi de SH i resulta que no aproximava be!? Grgrgrgr!! 

Vaig presentar-li els resultats el Dave, i vaig poder donar-li una idea general de tot el que tenia fet. Feia temps que només parlàvem 30min i no em donava temps a explicar-li amb detall totes les idees. Ell mateix em feia un munt de preguntes, per veure si li explicàvem això a la gent que treballa en aquí, quines avantatges té fer-ho d'aquesta manera o tal i com ho fa altra gent? Son preguntes amb que jo mateixa m'havia barallat el dia anterior. Ell em va dir que tenia bona pinta, que poder les aproximacions no eren tot lo bones que jo esperava, però que de tota manera era millor que altres coses que ells feien servir. Vaig sortir una mica desanimada així que aquella tarda vaig marxar cap a casa cansada i sense masses ganes de fer res. Dormir i demà serà un nou dia. Això si, no vaig voler deixar que això m'abates. Aquesta setmana acabava de començar però no acabaria trista sinó contenta i amb l'energia de volar aprofitar al màxim lés 3 setmanes que em queden jejejeje. 

Així que l'endemà em vaig posar mans a la obra per tirar-ho tot endavant i pujar els meus ànims. I així ho vaig fer. No vaig deixar que la por a no poder acabar el projecte pogués amb mi. Soc conscient que sempre m'exigeixo molt a mi mateixa (poder a vegades massa i tot) i crec que aquesta setmana ho he tornat a fer. Però aquest últim any he aprés a mirar les coses amb perspectiva, i en moments de "baixón" parar, respirar i mirar al teu voltant. Recordar tot el camí que has recorregut per arribar fins aquí i no menysprear-lo (són molts kilòmetres recorreguts). I després observar l'obstacle amb calma i veure que el que t'acabes de trobar és simplement un tronc travessat al mig del camí. Però que no passa res, poder hauré d'estirar una mica més la cama per poder passar per sobre, o poder he de fer una mica més de volta. Però el camí continua, i el més important és seguir tirant endavant i no parar. No hi ha pressa per fer el cim, poc a poc, pas a pas i així s'hi arriba. Si vols corre massa encara t'agafarà una rampa i hauràs de tornar a començar. :p 

Així que divendres ja estava més animada, i amb ganes de seguir treballant. Això encara no s'acaba. El cap de setmana per aclarir una mica les idees vaig llogar un cotxe i vaig baixar fins a Delaware (tenia mono de platja). Son unes 3 hores de cotxe des de Washington fins a Dewey Beach. Així que m'he passat el cap de setmana torrant-me al sol i banyant-me a l'atlàntic. He de dir que les platges del mediterrani són molt millors, be la sorra i l'agua són per l'estil, però nosaltres tenim xiringuitos on poder fer una cerveseta i una bona paella. Aquí l'alcohol a la platja està completament prohibit i has de menjar hamburgueses o hotdogs. No és el mateix. 

Les oques que envaeixen la NASA (serà  la fi del mon?)

A les tardes quan els càlculs no surten caço Pokemons de tornada a casa

Dewey Beach!! (lets get tanned)

Selfies a la platja!! #ganyotes #sexyari

I a la nit toca anar a la fira!!

Atraccions de tota la vida (voltes i més voltes)

Back to Busines

Hello Everybody!! 

Tenia el blog una mica abandonat, però es que he estat una mica liada amb viatges i feina. Si recapitulem una mica, fa cosa d'un més vaig baixar a Barcelona perquè tenia a) una boda a la Seu, b) un Workshop a Castelló i c) un congres a Atenes. Així que durant dues setmanes vaig anar amunt i avall. Fent molta feina i mirant de trobar temps per veure amics i familiars, rebre moltes abraçades i recarregar piles. No vaig poder veure a tothom, però no hi ha temps per tot.

Després de voltar amunt i avall vaig tornar cap als Estats Units, aquest cop amb molt bona companyia. La family (mama, papa i brother) van pujar amb mi i tots 4 vam fer una mica el guiri (happy family vacations). Vam estar 3 dies a New York i 3 dies a Washington, ja us donaré detalls del que vam més endavant, ho penjaré en alguna entrada del blog (només per fer-vos una mica de dentetes, jejeje).

Així que des de fa dos dilluns (25 de Juliol) que he tornat a la rutina de la NASA. La setmana passada va ser una mica estressant, m’havia de tornar a posar al dia amb el projecte que estic fent aquí (tocava implementar les idees que tenia al cap). Allò de les series de Fourier i els Harmonics Espherics que tots heu entès tant i tant be jejeje. I a més a més, se'm van ajuntar dos deadlines més. Un article que havia enviat fa mig any, i m’han acceptat, però havia de fer un munt de canvis (al text i a les figures). La tonteria em va portar part de la setmana i el cap de setmana sencer. A més a més havia d'escriure un parell d'abstracts per un congres de veles solars que hi ha el Gener a Tokio (si si Tokio, a que mola, m’encanta la vida del científic congressista, jujuju). I per acabar-ho d'arrodonir m’he posat com a deadline extra acabar un article que fa més d'un any que estem escrivint amb l’Àngel i en Josep Maria (dos professors de Barcelona). Volia acabar-lo si o si abans de que ells marxessin de vacances, i sembla que la cosa ja està apunt per enviar (ara només cal que ens l’acceptin).

Total que aquestes dues setmanes he esta fent sumes i restes amb l’ordenador, retocant figures i redactant articles. Com a punts a destacar de la setmana, per una banda l'ordenador que m'han donat aquí va decidir no voler-se connectar a la xarxa de la NASA un dijous a matí. El que va provocar que no pogués córrer Matlab i per tant no poder avançar en els càlculs. Així m'he passat dos matins a la sala d’ordenadors amb els tècnic, mirant d'entendre que passava. La solució final ha estat canviar l’ordenador. M’encanta quan la tecnologia és tant fàcil de arreglar!

I el dijous d'aquesta setmana he anat a un col·loqui molt interessant sobre CubeSats. Els CubeSats són satèl·lits molt petits i que al principi només muntaven les universitats. Ara s'ha vist que s'hi poden fer coses molt interessants i son molt més barats de construir. Així que la NASA s'ha animat a muntar-ne. Ara planejant un munt de missions a la Lluna amb aquest mini satèl·lits. Una de les missions en que està treballant en Dave Folta (el meu jefe d'aquí) és Lunar IceCube (aquí us en deixo un link per si esteu interessats http://www.nasa.gov/feature/goddard/lunar-icecube-to-take-on-big-mission-from-small-package). Ja us explicaré més coses sobre CubSats en algun altre entrada si us interessen. De moment us deixo amb algunes imatges trepidants d’aquestes ultimes dues setmanes.

Despedint el Germanet a Union Station (enjoy your last days in NY)

Now I'm officialy NASA girl

The cosmic chart of space exploration. Awsome!

Anem a caçar Pokemons? (Pokemon Pudent)

Això que te el senyor a les mans es un CubeSats!! CubeSatsare the new cool!!

El divendres a la tarda les oques ocupen el campus de Goddard (its weekend time)

Week 8 ... solar sail seminar

Aquesta setmana m’ha tocat fer seminari de veles solars per la gent del grup. En Dave em diu “No Pressure”, però ha enviat la invitació a molta gent, fins i tot han demanat una sala més gran. Vull presentar el grup de sistemes dinàmics de la UB-UPC i les coses que fem. I també donar una visió general de tota la feina que he fet sobre veles solars. Vull quedar be que aquí hi ha els experts en missions espacials i quan parles amb enginyers no saps mai quines preguntes et faran.

Així que el dimarts me’l passo preparant les transparències per la xerrada de dimecres. Faig un refregit de diverses xerrades que he fet. Al final m’adono que tinc massa material i haig de retallar més material del que voldria. No podré explicar les ultimes coses de veles solars al voltant d’asteroides. Tinc la sala de 13:00 fins a 14:30, però vull deixar temps per possibles preguntes. El seminari va anar be, la sala plena (hi havia un noi de peu i tot), en Dave em diu que mai havia vist la sala plena. Es veu que les veles solars sempre criden l’atenció. Durant la xerrada em van varies preguntes (lo qual és bo pq vol dir que van seguint i ho troben interessant). He fet xerrades millors però estic contenta del resultat. Al final en Dave em diu sorprès, no sabia que havies fet tantes coses. Es bo que sàpiguen que he fet, a veure si així em surt alguna opció de col·laborar amb ells quan facin una missió amb veles solars. Seria molt guay. (per qui tingui curiositat la xerrada la podeu trobar a www.maia.ub.es/~ari/GSFC/)

Pel que fa a la feina i els harmònics esfèrics, he estat programant una mica els algoritmes que hem trobat. Ara estic en proces de comprovar que els càlculs funcionin. Vull fer els càlculs amb C i Matlab (no hauria de ser molt complicat passar de un llenguatge a l’altre). Però així en Dave i la gent del grup podrà fer servir els meus programes, i si la cosa funciona poder-ho incorporar a GMAT (un software lliure que han tenen desenvolupat i que fan servir per fer analisis preliminars de missions). Si el mètode que estic desenvolupant funciona poder el facin servir la seva gent del grup. Això em faria molta il·lusió, la NASA fent servir un programet meu jejejeje.

Per altra banda també hem rebut noticies d’en Dan Scheeres, no molt concretes per ser sincers. Es veu que te un estudiant que està treballant en una cosa similar i en un parell de setmanes ens enviarà un article que estan escrivint. A veure si han fet el que volem fer jejeje. Espero que no.

Finalment divendres toca anar cap a l’Aeroport de Dulles. Baixo a Barcelona per fer la gira d’estiu de congressos. Aquest any toca un workshop a Castelló i un congres a Atenes. I aprofitarem per carregar piles uns dies a Barcelona retrobant-me amb la família i amics.

Metro days are back (el meu amic Peter està de vacances)

Last slide of my super seminar

Flying Home (NASA allways travels with you) Pancarta a Dulles Airport

Shenandoha Weekend!! (wow)

Aquest cap de setmana he decidit llogar un cotxe i fer una escapadeta al Shenandoah National Park. Un dels centenars de Parcs Nacionals que tenen a EEUU que està a 1h30 en cotxe de Washington. Varia gent me l’ha recomanat, i hi ha moltes excursions per fer i també s’hi pot acampar. Ja tinc ganes de tornar a connectar amb la natura i res millor que fer-ho el cap de setmana de Sant Joan. Us deixo el link del Shenandoah Park per si algú en vol saber una mica més https://www.nps.gov/shen/index.htm

Així doncs que dissabte al matí he anat cap a Reagan Airport (en metro) a recollir el cotxe. Després de dues frenades brusques dins del pàrquing del aeroport he recordat que amb un cotxe automàtic no has de fer servir per res el peu esquerra. Ja no recordava que es un cotxe automàtic (com he trobat a faltar les marxes).

Dissabte la previsió de temps és núvols, quan m’acosto al parc veig el cel molt gris, però al final no plou i fins i tot acabarà sortint el sol a mitja tarda. Un cop arribo al Parc pago els 20$ per entrar i vaig directa al Mathews Arm Campground a buscar un lloc per muntar la tenda. Us preguntareu d’on he tret la tenda!? Doncs en Tyler (el noi a qui li llogo el pis) té una tenda i un sac de dormir a casa seva i em va dir que els podia fer servir. Així que puc fer una de les coses que més m’agrada quan vaig d’excursió (dormir en una tenda) si soc així. En Jordi (el meu germanet) ho sap be, que el vaig fer dormir en tenda 3 dies al Yosemite Parc jejeje. I quan va veure la foto de la tenda em va dir “i tu més feliç que un gínjol” SIIIII!!!

Acampar als Parcs Nacionals Americans és tot una experiència. Primer has de passar el briefings dels Ossos. Hi ha molts ossos pel parc i has de deixar tot el menjar, sabons, colònies, i demés coses que els puguin atreure dins del cotxe o en uns lockers especials que tenen. MAI dins de la tenda (sinó a la nit et podries trobar amb un os que mirar de dormir amb tu). Et cagues una mica quan et diuen totes aquestes coses i més quan et comenten que fa un dia van caçar un os al campament i que encara n’hi ha 3 més per la zona. jeje!!

El dissabte faig una excursió de 7km per veure un parell de cascades i després exploro el Skydrive amb el cotxe. El Shenandoah parc és molt allargar i té una carretera de unes 90milles (144km) que el travessa de Nord a Sud. La carretera passa per la carena de les muntanyes i cada 5km hi ha un mirador a un costat o altre de la carretera. Així que a ultima hora de la tarda busco un mirador on poder veure la posta de Sol.

Diumenge la previsió del temps es Sol i més Sol, així faig un parell d’excursions. La primera pujar fins a Mary’s Rock uns 3km fins al cim (pujo d'hora per poder aprofitar el dia i no morir de calor). Des de dalt de Mary’s Rock és pot veure tota la vall. De baixada em trobo un Os caminant pel mig del camí. Si si un Os, veig com s’acost cap a on soc jo tranquil·lament mirant a un costat i altre del camí. M’entra una mica de pànic i miro de recordar que has de fer en aquestes situacions (ni idea). Així que reculo, esperant que en algun moment decideixo abandonar el camí i entrar al bosc. Se que normalment els animals tenen més por de tu que tu d’ells, tot i així no vull fer-me la valenta i espantar-lo (encara m’atacarà) i el camí es molt estret per passar pel costat seu.

La segona excursió del dia es per veure dues cascades (el Rose River loop Train). El camí es molt xulo pq va vorejant el riu i tens un munt de llocs on pots parar, posar els peus a l’aigua i descansar. El allà es on paro una estona i em menjo el meu entrepanet de truita de patates que porto de casa (vaig fer molta truita per Sant Joan ja pensant en les excursions del cap de setmana). Al final arribo a Dark Hollow Falls, impressionant no per lo gran que és sinó per com és. La cascada està en una escletxa de la muntanya i la llum passa pel mig. No se ben be com descriure-ho però la llum arriba a traves de les branques dels arbres i com es reflexa en l’aigua fan que et quedis una bona estona admirant-la. Això si has de fer cua per fer-te una foto amb elles, no soc l'única que ha vingut fins aquí. Parelles, Famílies i Grups d’amics, tots estan allà.

Un cop al cotxe segueixo explorant la carretera i els seus miradors i allò de les 18h ja vaig tirant cap a casa. Em fa rabia marxar i més amb el gran dia que fa. Em quedaria allà més dies, explorant els diferents camins del parc. Sempre he estat més de mar que de muntanya, poder pq de petita em passava els estius a St Pol, però ara mateix la muntanya té alguna cosa que em tira molt. La tranquil·litat que t’entra quan camines pels boscos, el so dels ocells, la satisfacció de fer un cim,  … Caminar em va venir al cap que si l’any vinent estic per aquí i els diners m’arriben crec que llogaré un apartament als pirineus per poder-me escapar els caps de setmana. :p

Us deixo amb algunes fotos del cap de setmana. Us asseguro que el paisatge és molt millor que el que les fotos reflexen. Haig de perfeccionar la tècnica, pq caminant pel bosc amb el verd dels arbres i tants contrastos de llum no hi ha manera de fer una foto decent. Necessito ajuda d’un expert jeje.

Plano del Parc Shenandoah

Pleasure or Joy?? This is the question!!

Mathes Arm Camping

La meva tenda (amb una brasa per fer foc a la nit)

Una de les cascades del primer dia d'excursió

Les vistes des de Skydrive road

la meva recompensa despés d'un dia llarg

S'acosta la posta de sol

Sunset is comming (feeling creative)

Bonica posta de Sol

On top of Mary's Roc

camins del bosc

Oju oso a la vista !! (ps hi ha zoom però estava a 100m de mi jurjur)

Mini Fall pel cami

Dark Hollows Fall

Ja de cami de tornada (gaudint de les vistes als miradors)

Carretera Carretera

Una mica de country m'acompanya a la carretera