Ari & el mon: Calculs que es resisteixen

Aquesta setmana ha estat especialment dura. No per res dolent que m'hagi passat, sinó perquè a principis de setmana vaig perdre una mica la fe en el projecte que estic fent aquí. Cosa que ens acostuma a passar als que fem recerca quan els resultats no son com esperàvem. Dilluns me'l vaig passar acabant de repassar els càlculs d'aproximació de la funció de pressió de radiació solar (SRP) amb els Harmònics Esfèrics (SH), és a dir els càlculs que he estat fent fins ara. Volia tenir una cosa més o menys decent (fent algunes comparatives entre models) per ensenyar-li al Dave el dimarts, ja que havíem quedat per parlar una mica de com anava el projecte. Jo esperava que les meves funcions SH aproximessin de manera brillant la funció SRP per alguns dels satèl·lits test que tinc, però no era el cas. Si que aproximava be, però si en comptes de fer servir els SH aproximava la funció per una poligonal (que és una cosa molt més senzilla i ràpida de calcular) els errors d'aproximació eren del mateix ordre o fins i tot més petits. Volia plorar. Havia de trobar arguments pq això que estava fent era una bona idea o no. Pq era interessant el que estava fent?! M'havia passat 3 mesos fent càlculs, llegint articles per entendre el coi de SH i resulta que no aproximava be!? Grgrgrgr!!

Vaig presentar-li els resultats el Dave, i vaig poder donar-li una idea general de tot el que tenia fet. Feia temps que només parlàvem 30min i no em donava temps a explicar-li amb detall totes les idees. Ell mateix em feia un munt de preguntes, per veure si li explicàvem això a la gent que treballa en aquí, quines avantatges té fer-ho d'aquesta manera o tal i com ho fa altra gent? Son preguntes amb que jo mateixa m'havia barallat el dia anterior. Ell em va dir que tenia bona pinta, que poder les aproximacions no eren tot lo bones que jo esperava, però que de tota manera era millor que altres coses que ells feien servir. Vaig sortir una mica desanimada així que aquella tarda vaig marxar cap a casa cansada i sense masses ganes de fer res. Dormir i demà serà un nou dia. Això si, no vaig voler deixar que això m'abates. Aquesta setmana acabava de començar però no acabaria trista sinó contenta i amb l'energia de volar aprofitar al màxim lés 3 setmanes que em queden jejejeje.

Així que l'endemà em vaig posar mans a la obra per tirar-ho tot endavant i pujar els meus ànims. I així ho vaig fer. No vaig deixar que la por a no poder acabar el projecte pogués amb mi. Soc conscient que sempre m'exigeixo molt a mi mateixa (poder a vegades massa i tot) i crec que aquesta setmana ho he tornat a fer. Però aquest últim any he aprés a mirar les coses amb perspectiva, i en moments de "baixón" parar, respirar i mirar al teu voltant. Recordar tot el camí que has recorregut per arribar fins aquí i no menysprear-lo (són molts kilòmetres recorreguts). I després observar l'obstacle amb calma i veure que el que t'acabes de trobar és simplement un tronc travessat al mig del camí. Però que no passa res, poder hauré d'estirar una mica més la cama per poder passar per sobre, o poder he de fer una mica més de volta. Però el camí continua, i el més important és seguir tirant endavant i no parar. No hi ha pressa per fer el cim, poc a poc, pas a pas i així s'hi arriba. Si vols corre massa encara t'agafarà una rampa i hauràs de tornar a començar. :p

Així que divendres ja estava més animada, i amb ganes de seguir treballant. Això encara no s'acaba. El cap de setmana per aclarir una mica les idees vaig llogar un cotxe i vaig baixar fins a Delaware (tenia mono de platja). Son unes 3 hores de cotxe des de Washington fins a Dewey Beach. Així que m'he passat el cap de setmana torrant-me al sol i banyant-me a l'atlàntic. He de dir que les platges del mediterrani són molt millors, be la sorra i l'agua són per l'estil, però nosaltres tenim xiringuitos on poder fer una cerveseta i una bona paella. Aquí l'alcohol a la platja està completament prohibit i has de menjar hamburgueses o hotdogs. No és el mateix.