Cinquena setmana (Sol. XX, he perdut el compte)

Quan portes un mes fora de casa és quan comences a trobar a faltar a la gent. Ja em va passar quan era a la Patagonia amb la motxilla i m'ha tornat a passar aquesta setmana. Suposo que al principi et deixes portar per la novetat i l'emoció de ser fora i no hi ha lloc pels mals dies. Però aquesta setmana se m'han barrejat un munt de coses i he estat una mica de baixon. Més d'un dia he tingut ganes d'una bona abraçada o d'una d'aquelles cerveses improvisades després de la feina. Però be no em posaré a abraçar a la gent pel carrer (no se pas com s'ho prendrien) i em faltaven els amics de sempre per animar-me sense que ells adonar-se. Tothom que llegeix el blog em diu que se'm veu molt animada, i ho estic, no em malinterpreteu ara. És simplement que aquesta setmana ha estat durilla (regla inclosa que sempre et posa els sentiments a flor de pell) i mentiria si aquí al blog fes veure com si res. 

Per una banda, a la feina he tingut la sensació que no avançava tant com les altres setmanes. He tingut algunes idees (jo crec que bones) de com implementar l'efecte de la pressió de radiació solar sobre un satèl·lit fent servir series de Fourier en dues variables. Però necessitava comentar-ho amb algú per veure si era una bona idea, i si valia la pena dedicar-hi els meus esforços. Hi ha alguns articles on fan series de Fourier en una variable per aquest tipus de problemes. I en alguns articles diuen que es pot fer en dues variables però no hi ha masses detalls sobre el tema. Be ara mateix no us vull avorrir amb això pq no veig massa clar com explicar-ho de manera fàcil. Ho deixaré per una altre entrada al bolg. Finalment el divendres ho vaig poder parlar una mica amb en Dave i sembla que li va agrada la idea. També em va preguntar com creia que havíem de continuar, així que tinc bastanta via lliure. Cosa que a l'hora espanta ser tu qui pren totes les decisions. Tinc la sensació que necessito anar-ho xerrant amb algú de tant en tant. I aquí tothom va sempre atabalat amb les seves reunions i busy schedules. Però en Dave m'ha dit que ara tindrà l'agenda una mica més buida i que mirem de anar-nos veient una estona cada dia per veure com va avançant tot plegat.

Per altra banda, he tingut molta mala sort amb el transport públic. Dos dies se m'ha escapat el bus per 3min (recordo que passa cada 40min) per culpa del metro que ha arribat amb retard o bé ha decidit parar-se 10min a mig camí. I be dijous anava molt adormida i pensant les meves coses que m'he equivocat de metro. He agafat la linea blava en comptes de la taronja, i me n'he adonat quan ja portava 8 parades (casi a final de linea). Total que he hagut de fer mitja volta. He arribat a la feina a les 10am quan havia sortit de casa a les 8am i portava desperta des de les 6am per anar a classe de ioga #matinsperduts. 

I bé també m'he rallat per paranoies meves. Tot i que aquí conec gent, no tinc la confiança que tinc amb els/les col·legues de Barcelona, on els/les pots agafar per banda i explicar el que et ralla. Després tu mateixa t'adones que és només una tonteria i et quedes més tranquil·la. Aquí tens el whatsapp i algun dia el skype. Però entre les 6 hores de diferencia horària i el fet que no parles en persona, no és el mateix. Aquí et toca a tu parlar amb tu mateixa, animar-te i dir-te que tot sortirà be pq vals molt i pots arribar on vulguis. I adonar-te que el que et preocupa és una tonteria.

Per acabar voldria donar les gràcies a tota la gent que llegeix el blog o si més no l'obre. Aquesta setmana, després de compartir al facebook vaig rebre uns 88 me gusta i prop de 250 visites en dos dies. Una passada!! Em vaig sentir famosa per un moment jejejeje. Realment estar aquí és tot un somni, i poder-ho compartir amb tots vosaltres encara més. MIL GRÀCIES A TOTS i TOTES!!

resum de la setmana... comences amb alegria i a mig matí... meeeh

estadistiques del blog (super pic a principis de setmana) gràcies

Facebook captura de pantalla (gracies per dedicar-li uns segons a donar-li al megusta)