Quatre setmanes a la NASA

Dijous d'aquesta setmana ha fet un més exacte que vaig arribar a Washington DC. Com passa el temps, segur que a vosaltres que esteu amb el dia a dia us ha passat molt més ràpid que a mi i us fa la sensació que fa una setmana que vaig marxar (o poder no pq em trobeu molt a faltar jejeje). Sempre diuen que el temps és relatiu, i no només en el sentit de la "Teoria de la Relativitat" d'Albert Einstein. Sinó per que la percepció que tenim del temps canvia en funció de les circumstancies. Estareu d'acord amb mi que quan éreu petit un curs escolar era etern, tota una vida. En canvi a mida que et fas gran un curs escolar o un anys moltes vegades és un "visto i no visto". I cada com que hi penso tinc clar que això es deu a la intensitat amb que visquem el dia a dia. Quan som petits tot és nou, cada dia descobrim una cosa nova, una nova aventura. En canvi quan ens fem grans entrem en la rutina de cada dia i no ens n'adonem i les setmanes i els mesos passen com si res. Això ho he parlat motles vegades amb en Jordi (el meu super germanet). Ell em deia que quan va estar un any viatjant li va semblar tota una vida, i jo també vaig tenir aquesta sensació quan vaig estar dos mesos a la Patagònia aquest gener. I una mica també la tinc aquí aquesta sensació. Per què quan ets en un lloc nou o estas viatjant vius intensament els dies aprofites molt més cada moment. Cosa que perdem quan entrem en la rutina del dia a dia. I és cert que costa molt sortir-ne i que poder en una part és llei de vida. Però crec que per poc que sigui tots hauríem d'intentar buscar cada setmana un moment per connectar amb nosaltres, sortir de la rutina i veure la gran sort que tenim de estar en aquest mon. Encara que només siguin unes hores, fer que cada dia sigui especial, ja que al final son aquestes les coses que recordarem i no les hores que hem passat a la feina. 

Un com hem filosofat una mica sobre l'espai-temps deixeu-me que us expliqui breument les novetats de la setmana. En quan a feina ha estat una mica rutinària i aborridota. He estat llegint una mica més sobre la pressió de radiació solar i diferents missions on ha jugat un paper important. Quan més gran sigui el satèl·lit o més llargs siguin els seus panells solars o be aquest s'acosti molt al Sol, més rellevant és l'efecte dels fotons que xoquen sobre la superfície del satèl·lit. Aquest és el cas de les missions MESSENGER i Rosetta. La primera no te res a veure amb la famosa aplicació de principis de segle que tots fèiem servir per comunicar-nos entre nosaltres quan tornàvem d'entrenar, la universitat o l'escola (depenent de l'edat que tinguéssim quan internet va trucar a la porta de casa). Sinó que és un satèl·lit que va anar fins a Mercuri (planeta més petit i el més proper al Sol). I la segona segur que m'heu sentit parlar-ne alguna vegada, pq és una de les missions més ambicioses dels últims temps amb l'objectiu de orbitar i aterrar a un cometa per estudiar com varia quan la seva trajectòria passa aprop del Sol i mirar de resoldre enigmes relacionades amb la creació del sistema solar. Us deixo alguns links sobre les dues missions per si teniu curiositat. 

Si voleu saber més sobre MESSENGER: http://messenger.jhuapl.edu/
Si voleu saber sobre Rosetta: http://rosetta.esa.int/
I no us perdeu els vídeos que hi ha al youtube sobre rosetta i philae (són genials i estant en diferents idiomes)
https://www.youtube.com/watch?v=szyq33W-GvI&list=PLbyvawxScNbspWwuyJXjKUV3LpJgJSszj

A finals de setmana, una mica abromada per la quantitat d'informació que estic acumulant vaig decidir mirar de fer-me una mini presentació de PowerPoint resumint tot el que he apres fins ara. D'aquesta manera he pogut organitzar una mica les idees, també li he pogut ensenyar tot plegat al David Folta i aquest dilluns he quedat altre cop amb ell per veure quins exemples podem agafar per mirar d'estudiar l'efecte de la radiació solar en aquells satèl·lit i en aquells casos quins models són més adequats. Sempre és millor agafar alguns exemples de base abans de poder fer una teoria general. 

Per acabar el relat de la setmana comentar quatre detalls interessants. Dimecres vaig fer un skype amb les meves dues cosinetes la Clara i la Núria. Feia dies que ho teníem pendent i mentre elles dues sopaven jo feia una pausa a la feina per xerrar amb elles davant de la cafeteria (pq a les 16h aquí ja no et serveixen cafè, que a les 17:00-17:30 toca anar cap a sopar). Va estar molt bé, ja ho he dit varies vegades que és agradable trobar una estona per parlar amb els amics i la família (i la Clara i la Núria són les dues coses). Per altra banda, dijous vaig trobar-me un altre Català que treballa per aquí. Som una plaga les catalans, n'hi ha per tot arreu jejejeje. Es diu Pepe Rosales i fa 6 anys que està aquí treballant per una empresa subcontractada per la NASA. Ara treballa amb James Webb Space Telescope (JWST que ja us en vaig parlar en algun altre post). A ell com a mi, quan ets fora sempre fa gràcia trobar-te a algú de casa. Molt amablement em va portar a veure l'edifici 29 que és on estan muntant algunes parts del satèl·lit. Tot i que ara ja no hi ha els miralls tant característics i impressionant del JWST, va ser molt emocionant entrar en un lloc estan muntant una cosa que anirà a l'espai. I ja per acabar comentar que dijous també vaig tenir el gust de poder fer un snack a les 19h amb els companys de edific. En Ned un dels veïns va organitzar una quedada entre els que vivim a l'edifici per coneixer-nos una mica més tots plegats. 

 

Aquí ensenyant la meva acreditació a la familia

Intantant inmortalitzar el moment (foto 1)

Mentre parles i la gent suda de tu (foto 2)

Si no fem una foto fent el mico no som nosaltres (foto 3)

Hi ha vegades que skype decideix penjar-se en el moment menys oportú (foto 4, hauria de fer menys ganyotes)

Sing along (cantem tots una mica, skype is living a celebration)

WARNING aquí se fabrican satelites

Vibration Room (no és veu gran cosa però el logo de radera és el logo original de la NASA abans que el modernitzessin)

El que hi ha més a sota negra és una de les parts del telescopi del JWST

Passadís Buit (és el que té sortir a les 18:30 de la feina)

Oques que passegen pel campus de la NASA :o