Ari & el mon: Un cap de setmana més

El cap de setmana és el moment que tots/es esperem per desconnectar de la feina i fer coses diferents, i encara més quan ets en un lloc nou. Tens la sensació que has d'aprofitar el màxim cada minut del cap de setmana per visitar la ciutat, veure museus i/o fer alguna de les diferents activitats que la ciutat té per oferir-te (i Washington DC en té moltes). Però aquest cap de setmana és presenta plujós, a almenys això és el que diu el weather channel del mòbil (dissabte núvols tot el dia i 60% de possibilitat de pluja, i diumenge nuvol amb llamp). Que haig de fer?? El pla inicial era omplir la nevera, fer una mica de dissabte i poder avançar alguna de la feina que tinc de la UB (trepidant eh).

I l'altre dia hi pensava, si estigués a Barcelona i un cap de setmana me'l passes estirada al sofà de casa, mirant la tele i fent el gandul (pq el cos m'ho demana) i arribo a la feina Dilluns i a l'hora del cafè em pregunten: "que tal el cap de setmana?!" i jo dic: "a mira doncs tranquil, fent el vago". Tu i tothom ho hagués trobat la mar de normal, i més si plou o el temps no acompanya. Però en canvi, quan ets fora i quan hi estàs per un temps diguem que curt, com ara jo aquí. Si et passes el cap de setmana tancada a casa, tens la sensació que estas perdent el temps. Una veu interior et diu: "Disfruta de la vidaaaa!! Surt a fer un vol homeee!!". Si plou a bots i barrals tens una excusa, però si fa bo és un sacrilegi passar-se el dia tancat a casa.

Així que el cap de setmana em vaig passar-lo debatin-me amb mi mateixa que fer. Com que hi havia amenaça era de pluja decidir arreglar la casa al matí, fer la compre i mirar algun capítol de Joc de Trons abans de començar a fer feina. Però després de dinar veien que feia una mica de bo vaig sortir a fer un petit tomb amb la bici. Al final va acabar fent una tarda entranyable i me la vaig passar bicicletejant per la ciutat (se que fa bo i planifico una ruta més llarga fins algun parc!!). I diumenge tres quarts del mateix, havia de ploure tot al dia i al final fins a ultima hora de la tarda rés. Així que només vaig passejar una mica per el barri esperant el diluvi que no va arribar. I mirant més Joc de Trons (ja casi he acabat la quarta temporada).

A última hora de la tarda vaig anar a una classe de Nindra Ioga. Tot una experiència. Mai he fet una classe de Ioga de només relaxació i respiració, he preferit sempre les classes més dinàmiques on fas un seguit de postures posant a prova la teva força i flexibilitat (que en el meu cas era ben poca en començar el meu camí de yogui). Però a Nindra Ioga et passes TOTA l'hora en Shavasana (postura on t'estires a terra boca amunt). Vas respirant i la professora que et va guiant amb la veu. Als 20 min (més o menys) em feia mal tot i tenia ganes de marxar. Sembla fàcil estar estirat una hora sense fer res, però és més difícil del que sembla. I més per una persona nerviosa com jo. Vaig fer molts esforços per no aixecar-me de cop quan va dir que ens incorporéssim. La classe em va despertar un munt de sensacions i emocions. Tot i que us costi de creure tinc ganes de tornar-ho a provar diumenge vinent. Aguantaré la hora sencera aquest cop?

Us deixo amb algunes fotos del barri on estic visquen Eastern Marquet a Capitol Hill District. Enjoy!