Ari & el mon: Houston Houston tenim un problema!!

Aquest cap de setmana, aprofitant que el 4 de Juliol (Independance Day) i gran festa nacional Nord-americana, he anat a Houston. Dos han estat els motius que m'han dut a visitar aquesta ciutat: primer per què és un dels lloc més emblemàtics de la NASA amb el Johnson Space Center (on hi ha les sales de control per la ISS i per a les antigues missions Apollo) i segon pq allà és on està vivint la Natalia (cosina de la mama) i la seva família. Com veieu tenia dos bons motius per anar a Houston.

Començaré per explicar una mica els dies amb la Natalia i la seva família. Vaig arribar a l'aeroport de Houston Hobby divendres a les 11:11pm (i tal i com em va demanar la Natalia vaig demanar un desig, coses de numerologia) on m'esperaven amb el cotxe tota la família que viu a les afores de Houston, a Katy. Pel que em van explicar, aquí als EEUU l'escola on anirà els teus fills dependrà d'on visquis (no pots escollir escola), així que ells van buscar primer l'escola i després la casa jejeje. El mateix divendres vam estar parlant fins a les 2am de la vida i de com ens anava la vida. L'endemà al matí la Natalia em va venir a buscar al llit sobre les 9-10 del matí i vam estar xerrant fins a les 16h. Feia més de 18 anys que no ens veiem WHAT.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, durant la època de la gerra civil molta gent va emigrar a Sud Amèrica. Casi be tots els germans de la meva avia van marxar a buscar una vida millor a Veneçuela. Alguns d'ells s'hi van quedar i d'altres van tornar al cap d'uns anys. La Natalia és la filla d'un dels germans de l'abueli que es va quedar. I de tots els cosins veneçolans que tenim la que més ganes a tingut de conèixer a la família de Barcelona és la Natalia. La meva avia Pilar va anar moltes vegades a Venezuela i amb l'alegria i carisma que la caracteritzava va encandilar la família d'allà (entre ells la Natalia). Quan la Natalia es va casar va venir a Barcelona durant la seva lluna de mel i va aconseguir reunir a tota la família Vers que hi havia a Barcelona (fet inèdit ja que crec que va ser l'única vegada que vaig veure aquella part de la meva família). Com a la Natàlia li agrada dir, és la nostra Pilar veneçolana =).

Així doncs que teníem moltes coses per explicar-nos de les nostres respectives famílies i vides, ja que ells igual que jo els ha tocat emigrar i canviar de país en més de una ocasió. I tirar endavant amb la família (el seu marit Carlos i els dos fills Carlos i Andres) molt més difícil del que he hagut de fer jo sens dubte. També vam aprofitar per repassar una mica la situació dels nostres respectius països i del que suposa viure a les Amèriques. Moltes coses i molt poc temps.

Entre xarrera i xarrera, el dissabte vam anar a visitar el Down Town de Houston (que és poc caminable i és una zona més aviat financera amb poc ambient els caps de setmana) així que vam fer bona part en cotxe i vam veure els diferents estadis de Basque, Futbol i Beisbol de la ciutat. I combinacions astronòmiques de la vida, quan estàvem davant del estadi dels Astros de Houston (equip de Beisbol) van aconseguir una entrada gratis per entrar el partit que estaven jugant els Astros contra ens Yankes de Nova York (WOW). Només era una entrada, així que només vaig poder entrar jo a veure el partit, on vaig veure un parell de Innis (jocs) mentre ells donaven voltes per la zona buscant un bar per prendre alguna cosa. Coses del destí deia la Natalia. Diumenge vam aprofitar per veure un parell de parcs i museus de la zona. I allà vam tenir la nostra segona experiència religiosa, jejeje. La Natalia és molt Holistica, i mentre estavem al parc fent el burro, el seu marit en Carlos ens diu, "se que te pierdo si te digo esto, pero a unos 100m hay un par de señoras tocando unos cuencos de cuarzo". I cap allà que vam anar les dues a escoltar com sonaven. Les dues dones dels cuencos molt amables ens van deixar seure al seu costat i deixar-nos emportar per aquells sons. Fins i tot ens van treure un altre cuenco perquè toquéssim amb elles. I sí, vaig estar tocant un cuenco durant una bona estona. I haig de reconèixer que em va agradar. Aquell so realment relaxava i et movia coses per dins. Molt interessant.

El dilluns (que era pont) vam anar al Space Center que hi ha a Houston, un museu que està al costat del Johnson Space Center. Tot i treballar a la NASA el meu badge (targeta de identificació) no em permet entra al centre i passejar per on vulgui a menys que conegui a alguna persona. Però el Space Center que tenen és molt complert i te un trenet que et permet passejar per diferents parts del Johnson Space Center on treballa la gent. Com que era pont el centre estava bastant tranquil. Allà vam poder veure un coet Saturn V (aquest és un dels que va portar l'home a la lluna, era el responsable de posar en òrbita l'Apollo 18 que va ser cancel·lada per falta de diners). Així que si no fos perquè es va cancel·lar la missió no podrien veure aquesta joia. He de dir que és impressionant, no tinc paraules per descriure-ho. També ens van mostrar una de les sales on entrenen els astronautes, el centre de control dels Orion (que son els mòduls que han de portar l'home a la lluna i a mart en els propers anys). I també l'antic centre de control que es va fer servir durant les missions Apollo amb els ordinadors que feien servir en aquella època (ordinadors amb una capacitat de 8Mb de memòria, WOW, i pensar que les fotos que penjaré aquí ocupen més que això!!). Jo vaig aprofitar per veure també el Neutral Buoyance Lab, que és la piscina on s'entenen els astronautes. Per tal de simular les condicions de ingravidesa i entrenar els astronautes en les tasques de manteniment de la ISS, tenen una piscina gegant (72m llarg x 41m ample x 18m de fondària) on hi ha una replica de les diferents component de la ISS a sota l'aigua. Allà els astronautes acompanyats de submarinistes s'entrenen. Venien ganes de tirar-s'hi i provar a veure que tal és això de fer reparacions a l'espai, jejeje. Lamentablement, per l'hora que era i el fet que era dilluns de pont, no hi havia ningú entrenant-se a la piscina. Tot i això la visita va ser tota una experiència. Com ja sabeu m'encanta l'espai.

4th of July!! Tenia moltes ganes de celebrar aquesta festa en Família, ja que se que és una cosa que fan molt els americans. Pel que he pogut sentir, essencialment es reuneixen a casa d'algú a menjar o van a algun lloc a fer una BBQ i a la tarda paren el xiringuito en algun dels punts estratègics de la ciutat esperant que és faci fosc i poder veure els focs artificials, que acostumen a ser un bon dispendi. També fan com per St Joan on es compren petards per tal de passar-se els dies abans, durant i després fent-los esclatar pels carrers del barri. Així que amb la Natalia i la seva familia al matí vam estar per casa (jo jugant a diferents esports amb el petit Andrés i la resta "chilling out") i sobre les 15h van sortir a passejar una estona i estudiar un parell de zones on ens havien dit que hi havia ambientillo guay pel 4th of July. Vam acabar anant a la Centella, un Mall on ells van tot sovint a passar la tarda, que estava a petar de gent. Allà vam caminar i vam veure els focs artificials. Yei!!

Apart de totes aquestes activitats, ja que ells son una família molt activa i amb molts amics, vaig acompanyar-los a un parell d'aniversaris de amics que tenien. Tot i tenir visites no cal oblidar les amistats. I be a mi em va agradar molt per que em vaig fer una millor idea de l'estil de vida i a més vaig conèixer altre gent. La majoria d'ells erren Veneçolans que havien emigrat i ara vivien aquí amb la seva família. He de dir que és molt trist el que està passant en aquell país, i espero que aviat puguin solucionar tots els problemes polítics que tenen i tornin a ser el país que eren abans que Chavez entres al poder.

També he de dir que he après moltes coses de la cultura Veneçolana, els seus plats típics com les arepas i les seves expressions típiques i vocabulari. Les dos paraules/frases que mes recordo son: Vaina (muletilla per dir cosa que fan servir a tort i a dret) i Coño de la Madre (del qual la Natalia tenia una tassa amb la qual prenia el café cada matí). Ella me'n va ensenyar alguna més però aquelles no les recordo tant jejejeje. (Lo siento Natalia)

Abans de passar amb les fotos emblemàtiques del cap de setmana llarg, volia agrair a la Natalia i la seva família per acollir-me a casa i deixar-me compartir amb ells aquets dies. Tot i que poder m'hagues agradat poder veure alguna cosa més de Houston o passejar una mica més pel Down Town, Mid Town i Tall Town, estar en família em va agradar molt. I crec que era el que necessitava, ja que quan ets fora de casa trobes a faltar els teus i les seves abraçades. I si una cosa vaig trobar a casa seva van ser molts petons, abraçades i carinyo. Així que moltíssimes gràcies, va ser genial. Espero poder-vos tornar a veure aviat.